Amb totes les prevencions sobre les conseqüències que tindrà a mitjà termini l'atemptat d'ETA a Barajas (si no hi ha dades noves que ho desmenteixin, la reivindicació sembla prou explícita), cal reconèixer que representa, en primer terme, una clara victòria del PP sobre l'estratègia de Rodríguez Zapatero per al conflicte basc. Ho han aconseguit: el procés de pau s'enfonsa abans d'haver començat. Només el retorn de totes les parts (i no només d'ETA) a la via que porta al diàleg pot evitar que acabi en un naufragi com els de 1989 i 1998.
ETA i el Govern espanyol, pel que es veu, han après ben poc d'aquelles experiències, sobretot de la del 1998, tot i que l'anunci de treva i els discursos de Zapatero feien pensar al contrari. ETA no sembla haver après que tornant a les bombes, de fet, afebleix políticament l'esquerra abertzale i, de retruc, els objectius de l'independentisme basc als set territoris. El portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, ho deixava ben clar al llibre de converses que van recollir els periodistes Iñaki Iriondo i Ramón Sola: "Demà Euskal Herria" (Ed. Gara), on repassa l'evolució política de l'esquerra independentista des de la mort del dictador.
A les seves reflexions, molt matisades i flexibles, sobre els objectius de l'esquerra abertzale i la via com arribar-hi, hi hauríem d'afegir declaracions recents del dirigent de Batasuna sobre Navarra, una de les claus del conflicte i, per tant, del procés. Otegi reconeix que els independentistes sovint havien emfasitzat la unió de Navarra amb les altres tres províncies basques sota sobirania espanyola com si aquestes darreres haguessin d'encapçalar el procés. En lloc de respectar la decisió dels navarresos i remarcar que hauria de ser una decisió presa en peu d'igualtat. Sense condemnar ETA (cosa que, com ha dit el sacerdot redemptorista irlandès Alex Reid, encara faria més difícil avançar cap a la pau), Batasuna, i el mateix Otegi, han estat prou clars en la seva defensa de la via política democràtica per resoldre el conflicte basc.
Zapatero, per la seva banda, ha menystingut les reivindicacions basques. I no només les de l'esquerra abertzale. Quan la majoria dels partits bascos, fins i tot sectors del Partit Socialista d'Euskadi, li reclamaven amb insistència la legalització de Batasuna, l'alliberament de De Juana Chaos o l'aproximació dels presos bascos al seu país, el Govern espanyol hi ha fet oïdes sordes. El mateix PSOE (en un dvd infame, que convertia una cosa tan fràgil com els prolegòmens d'un procés de pau en una baralla infantil entre partits espanyols) es vantava d'haver fet menys concessions en aquest procés que no va fer el PP en el del 1998.
Ara tot queda en suspens i la societat basca (que hi havia posat tantes esperances) viu una nova decepció. Zapatero i ETA haurien de saber que tant l'esquerra abertzale com molts altres sectors que treballen decididament per la pau (entre ells, destacats socialistes bascos) han esmerçat moltes energies per arribar a fer possible la negociació de la pau. La pitjor via per resoldre un conflicte és el desencís. Zapatero n'és un mestre. Només cal recordar què va fer amb el procés de l'Estatut de Catalunya. Tant ell com ETA encara semblen abordar el conflicte basc amb criteris militars. Que no els passi allò que algú va dir (crec que era Bertolt Brecht) dels comunistes de l'antiga Alemanya de l'Est: que es pensin que el poble els segueix i quan mirin rere seu ja no hi tinguin ningú.
