Barcelona ·
En un article anterior, quan va esclatar Pretòria, deixava ja algunes coses clares. Avui, quan el sumari del cas Pretòria pretén embrutar a tothom, crec que he de repetir que estem en una societat anestesiada i hipòcrita i amb una premsa poc valenta i, en algun cas, amb interessos inconfessables en el seu finançament.
Després d'haver parlat personalment amb Artur Mas fa uns dies, i haver llegit el llibre de Pilar Rahola, crec que he fet una aproximació i un retrat molt real d'aquesta persona de la qual ningú hagués dit fa uns anys que li pot tocar assolir una responsabilitat important en la nostra màxima institució nacional. Estic convençut que possiblement "el nen" no té res a veure amb tot aquest afer, però és impossible que durant tants i tants anys de conèixer els personatges de Pretòria i d'haver treballat al costat del capo' Prenafeta, no hagués sentit o olorat, com a mínim, la flaire de la corrupció. Per aquest motiu, i davant el desengany i el desencís el país, i en uns moments de greu crisi econòmica, cal exigir-li mesures severes i contundents, i que aparti de la direcció de CDC a tota persona relacionada de manera directa o indirecta amb "aconseguidors", despatxos d'assessorament, comissionistes, etcètera, etcètera. I tothom m'entén.
A més, per dignitat nacional, cal que el probable futur president de la Generalitat, Artur Mas, ens garanteixi que serà la policia de Catalunya i els jutges catalans els que intervindran, amb el suport total del govern, per eradicar els pretorians', i que no sigui mai més possible que el país en torni a tenir. I que ens garanteixi que no hi haurà uns poderosos als que el nostre sistema judicial i policial tindrà por, perquè els propers consellers d'Interior i de Justícia, i els caps de la nostra judicatura, gaudiran del suport de tots, i en primer lloc, del possible futur president.
Si no es fa això, el nostre país tornarà a permetre que s'arribi a l'actual situació, que podria haver-se eradicat fa 25 anys, quan qui escriu aquestes línees va anunciar que hi havia un "sector del negocis", centrat en Lluís Prenafeta, que feia un mal terrible al país. I és que amb la seva activitat, més o menys legal o al·legal, feia una pedagogia que s'estenia sense que ningú s'atrevís a tallar-ho. I pitjor encara: per sobre d'ell potser sentien pudor, però es tapaven el nas.