Davant de l?actual situació política catalana, i especialment enfront del necessari acord sobre el nou Estatut i el nou sistema de finançament, ens cal una gran dosi de paciència i també d?actitud positiva respecte al nostre futur. La paciència, aquesta virtut cada cop més escassa als nostres temps, ens és molt necessària en una situació molt complexa en què el sobiranisme català ha de saber juga Davant de l?actual situació política catalana, i especialment enfront del necessari acord sobre el nou Estatut i el nou sistema de finançament, ens cal una gran dosi de paciència i també d?actitud positiva respecte al nostre futur. La paciència, aquesta virtut cada cop més escassa als nostres temps, ens és molt necessària en una situació molt complexa en què el sobiranisme català ha de saber jugar les seves cartes intel?ligentment, i pacient, per aconseguir avançar realment en un Estatut i un sistema de finançament que ens dirigeixin cap al camí de la sobirania nacional. I també necessitem una actitud positiva, en el doble sentit que ens assenyala el diccionari: s?ha de buscar el cantó favorable de les coses, però també ens hem d?atendre als fets, als resultats de l?experiència, a les coses susceptibles de contrastació empírica. s cert que estem en un moment de moltes incògnites, en una situació en què les preguntes encara obertes i per respondre són més que les respostes segures i tancades. Però això és la política, i també la vida mateixa, incertesa i risc. No hi ha certeses immutables i sense arriscar-se difícilment s?aconsegueix res que sigui realment valuós. I justament per això la política, i la vida, tenen un sentit positiu i valen la pena de ser viscudes en primera persona i d?una forma entusiasta. Crec que hem de tenir confiança en les persones que negocien, des del nostre punt de vista en els que ho fan des d?una perspectiva sobiranista. S?ha fet una aposta estratègica, lògicament d?uns resultats finals arriscats i incerts com la vida mateixa, però amb uns objectius molt clars i ben orientats: se sap on és vol arribar i com intentar fer-ho. Volem una Catalunya independent a la que haurem d?arribar d?una forma gradual; haurem de passar, doncs, com a estadi intermig, per una estat espanyol federal o confederal. I això s?ha de concretar ara en un nou Estatut i un nou sistema de finançament en què es reflecteixin aquests objectius. Tanmateix, el camí no és recte, ni tot el curt que voldríem i no està exempt de trampes i perills; tampoc és possible fer una marrada per arribar-hi més ràpidament els sobiranistes tot sols. Hem de convèncer a una majoria social el més àmplia possible de la bondat i, encara més, de la necessitat, d?una Catalunya sobirana, d?una Catalunya en la que puguem satisfer les nostres necessitats, recaptar i decidir sobre els nostres impostos, prendre les decisions sobre el nostre territori, etc., de forma lliure i sobirana. I construir aquesta àmplia majoria social vol intel?ligència política, i també paciència i actitud positiva. No és possible fer-ho d?avui per demà i, per tant, crec que hem d?evitar caure en el neguit o en l?alarmisme ansiós. Però, el camí tampoc és fàcil per als no sobiranistes. I ho serà cada cop menys quan més avancem nosaltres en els nostres objectius, i molt especialment en la construcció d?aquesta àmplia majoria social del país favorable al sobiranisme. Es cert que la raó o l?experiència acumulada durant anys i anys ens podrien fer caure en el pessimisme. I no es tracta de ser un optimista somiatruites perquè no hi ha més remei o per voluntarisme estèril. Necessitem una altra cosa: intel?ligència política, confiança, paciència i actitud positiva. Per construir una àmplia majoria social favorable al sobiranisme, a les llibertats nacionals del nostre país, a una Catalunya nacional. I per fer aquest camí necessitem trobar-nos-hi junts tots els sobiranistes del país. Ara toca, doncs, ser pacients i positius, a més de tenir confiança en les pròpies forces i esperonar la intel?ligència política. Ara, més concretament, la defensa de l?Estatut i del sistema de finançament és una cosa de tots: Madrid no tindrà les mans lliures davant d?una proposta defensada en bloc pel Parlament de Catalunya i amb el suport d?importants entitats i grups socials. Cal actuar en clau de país per elaborar i defensar una proposta conjunta.
