Mesos més tard i quan tot semblava perdut, impossible, hem retornat a la proposta original del President de la Generalitat Artur Mas.
Barcelona ·
Fer una llista civil de cara a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre.
Encara que alguns partits ara s'intenten apropiar de la idea, el cert és que ja al novembre el President va proposar una llista unitària "amb o sense" ell. I és que el més important és que hi hagi un resultat clarament guanyador des d'un punt de vista internacional en aquest plebiscit sobre la independència de Catalunya.
Sembla que per fi d'altres ja han entès que el més important en aquesta convocatòria electoral és que no guanyi un o altre partit, sinó el país, Catalunya i el Sí a tenir estructures d'Estat, el Sí a governar-nos a nosaltres mateixos, a ser amos dels nostre propi destí col·lectiu.
Sembla que les negociacions per confeccionar una llista unitària van per bon camí. De fet, una enquesta d'Òmnium li donaria a aquesta candidatura el 50% dels vots, uns 75 diputats. Aquesta és, per tant, la opció guanyadora. Dit això, el que no entenc és que alguns comandants de partit polític vulguin prescindir del President en aquesta llista o en aquest futur Govern, sembla que les enveges poden amb el sentit comú.
Jo vull una llista unitària, però no vull renunciar al capital polític del President que està querellat per l'Estat per haver posat les urnesel 9 de novembre. No vull una llista o, com a mínim un Govern, que prescindeixi del polític que més ha fet per la independència d'aquest país, i si això es justifica només en l'enveja i el mal perdre d'alguns encara menys.
Jo vull una llista unitària amb el President de la Generalitat. No sé si en primer lloc o en una altra posició. Però l'hi vull, i entenc que ell que ha donat la cara pels catalans tantes vegades enfront de les guerres brutes de Madrid, ara cal que els catalans donguem la cara per ell enfront dels egos personals d'alguns catalans. I és que pel que sembla, i encara que és trist, l'adversari no només el tenim a Madrid.