Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 3 de de juliol del 2013 | 17:09
Opinió
Isidre Palmada
Professor

Mas: "La consulta és la solució i no pas el problema"

Aquests dies Duran i Navarro s'esforcen a trinxar-ho tot. Sense ells, el no res, pensen. I tenen raó, de dansar la mort del signe. Perquè s'estan morint. El món els ha abandonat i imploren algun reconeixement. Ells representaven la tercera via. La via del peix al cove, la dels tècnics del pacte. Però aquesta solució avui, no és operativa. 

Hi ha coses que no s'entenen. Duran i Navarro s'enfaden contra els catalans, que són una part de la negociació. De fet, la part que ells representen. No diuen res, en canvi, del govern central, la contrapart. Es dolen d'un gran fracàs. Però és el seu. Ni Duran ni Navarro han aconseguit bastir un discurs que vivifiqués l'estat de les nacionalitats, ni abans ni després de l'estatut. Perquè és un discurs utòpic i pesat. 

El pensament de Duran, enregistrat pel Diari de Girona, és ben clar. Ha insinuat que la consulta quedarà en no res i ha desafiat tothom: "No us enganyaré: d'aquí quatre anys, veurem com ha acabat el procés de transició nacional". I Navarro, amb jactància, ha titllat l'acte de constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir "d'aquelarre independentista". Així que sense ells: que mori CiU! Que s'enfonsi el PSC!
A Duran i Navarro els fa por l'estat espanyol. No confien en la consulta"
A Duran i Navarro els costaria poc assumir honradament allò que defensen: la nació. Haurien d'acostar-se a la manifestació del 10 de juliol 2010 i sostenir que si som una nació, volem decidir. Perquè és democràtic i perquè és l'essència de la nacionalitat. Més que enfadar-se amb els seus conciutadans, Duran i Navarro haurien de disgustar-se contra els qui impedeixen el dret. I defensar l'autodeterminació. Però, no ho fan. Perquè saben que la contrapart no vol transigir.

A Duran i Navarro els fa por l'estat espanyol. No confien en la consulta. Pensen que, com sempre, perdrem. Impulsen la dilació confiant en el cansament dels catalans i ofereixen una vegada més, la millor rendició. Però s'equivoquen i es veuen sols. Lluiten l'última munició intentant allunyar Convergència d'ERC o aixoplugar-se a l'ombra del PSOE. Perquè saben que no tenen cap recorregut: o bé assumeixen el dret a decidir, o bé s'hi oposen. No els queda el redós d'un entremig.

Duran i Navarro distingeixen entre una consulta "independentista" i una consulta "neutral". Però han de convenir que allò que les diferència és solament el plàcet de l'estat, no la democràcia. La resposta de la consulta proposada serà un sí i un no. Si venç aquest no, no serà per a continuar igual. Alguna cosa s'haurà de modificar.

Tanmateix empenyen un capteniment ignot, contradictori i estèril. Es deleixen per parlar, parlar... i pactar, pactar... amb l'estat, que sap que té la clau d'aquest discurs. De manera que es fa el sord i amenaça. Duran i Navarro, amb la legalitat, subordinen la voluntat dels catalans a la gràcia del poder, s'indignen contra els seus i els neguen el pa i la sal.

És evident que amb la consulta sí o sí, han d'aparèixer els grans enfrontaments i desembocaran en un armistici. Presumiblement el decidir es realitzi a la llum de la llei de consultes no referendàries, avui en elaboració parlamentària. La qual, i segons els seus pressupostos, no és un referèndum d'autodeterminació, sinó la concurrència d'una majoria. Aquesta pot servir per una acció política posterior amb resultats, ara sí, jurídics.
Si la tercera via hagués estat possible, no hauríem arribat als escenaris actuals. Tot és la conseqüència la intransigència de l'estat"
Sota aquesta premissa, Duran i Navarro podrien ajudar. Disposen encara de grans ressorts polítics. Els arguments a favor de la consulta són de fet, els mateixos que desitjaríem per a qualsevol poble. És la solució a qualsevol litigi nacional: decidiu democràticament. Cal només, aplicar-ho a Catalunya.

Si la tercera via hagués estat possible, segurament no hauríem arribat als escenaris actuals. Tot és la conseqüència la intransigència de l'estat i ells també en són una derivada. Duran i Navarro no poden enfonsar-ho tot, alegrament. Unió i PSC són dos partits de govern i tenen un plus de responsabilitat. Haurien d'acceptar el diagnòstic i la possibilitat d'aclarir amb la consulta, els varis pronòstics de futur.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Isidre Palmada
Isidre Palmada
Professor
Opinió · Política catalana
La giga enquesta
Opinió · Política catalana
El referèndum no enganya
Opinió · Política
Necessitem un De Gaulle
Opinió · Política catalana
L'hora PSC
Opinió · Política catalana
Confiança?
Opinió · Política catalana
Moció de confiança
Opinió · Política catalana
Declaració d'independència
Indica publicitat