Paradoxalment, els mateixos que asseguren que tenen al seu darrera la majoria silenciosa de la societat catalana, que s'oposa a les propostes sobiranistes del mefistofèlic Artur Mas, són els que es neguen a què puguin expressar lliurement a les urnes la seva veu.

Si de veritat creuen, com han repetit fins al cansament, com un mantra infal·lible, que la majoria de la població de casa nostra els fa costat i està en contra de fracturar el país i d'acabar amb aquesta Espanya seva que ja existia quan Eva i Adam es passejaven amb poca roba pel paradís, per quina raó es neguen a donar una lliçó a tots aquells que diuen el contrari? Per què es neguen a donar la veu a la majoria silenciosa?
Qui té por de la veu de la 'majoria silenciosa'? O el que és el mateix: qui té por de les urnes?"
Si estan tan i tan segurs dels avantatges il·limitats que ens suposa als catalans i catalanes mantenir-nos dins de la més vella nació del món, per quina raó segueixen negant-se a voler conèixer la nostra opinió? Per quina raó els nacionalistes espanyols, en comptes de convèncer-nos, es dediquen a posar bastons a les rodes, a amenaçar-nos gairebé amb un nou diluvi universal, si el 9 de novembre els col·legis electorals s'omplen d'urnes?

La qüestió de fons no és si ens convé més o menys ésser un estat, sinó per quin motiu a alguns els fa por escoltar la veu dels electors; dels dels altres partits però, també, molt em temo, dels seus: d'aquella majoria silenciosa que afirmen —o, més aviat, afirmaven: curiosament, des de fa un temps han abandonat aquest argument— representar. El problema no és si aquesta majoria és més o menys nombrosa, sinó que alguns pretenguin condemnar-la a seguir essent silenciosa pels segles dels segles.

I la gran pregunta és: qui té por de la veu de la majoria silenciosa? O el que és el mateix: qui té por de les urnes, de la democràcia?