Duran i Lleida s'ha despenjat de les municipals. No hi participarà. Hi pot? ¿No és la seva obligació més capital? Els companys li ho permeten i no el censuren. Una altra contradicció, ¿no?
De fet, Espadaler ha declarat a RNE el 14 d'abril que Unió és confederal i dins del partit hi ha una majoria que volen "modificar la constitució" i "superar" l'autonomia i una minoria que aposta "primer per la independència per després confederar-se". De manera que hom comença a entendre el capteniment de Duran i la miopia d'Unió.
Fa poc Espadaler plantejava, seguint el pensament habitual de Duran, unes línies vermelles en contra d'una declaració unilateral i a favor d'una consulta acordada amb l'estat. Sembla, doncs, que Unió s'apunta al tren de sigles d'ICV, d'Oda Colau, de Podemos, del PSC, etc., que posen el procés en mans de la correlació de forces espanyola, com sempre s'ha fet.
O bé, no. Diuen que entre ells hi ha molt de debat i si es pregunta francament als militants i aquests han de contestar amb un sí o bé un no, aleshores podria guanyar la minoria. Diuen també que per això, el comitè de govern d'Unió impulsa una pregunta més genèrica i que no resolgui solament el tema de la independència. D'aquesta manera es podrà fer la viu-viu un temps més.
Madrid no acceptarà un referèndum d'autodeterminació. Mai no ho farà"
Des de l'acord del 30 de març el procés ha entrat en una nova deriva i difícilment podrà fer marxa enrere. El document aporta una novetat no explícita però essencial, en relació a Madrid. Per més canvis i recanvis que s'albirin en la correlació de forces, el procés no atendrà els vaivens i vel·leïtats dels espanyols. Madrid no acceptarà un referèndum d'autodeterminació. Mai no ho farà. Perquè la societat espanyola no és democràtica (respectuosa amb la pluralitat de les nacions).
El diàleg amb Madrid es farà. S'ha de fer, és inexcusable. Potser sobre aquell referèndum o potser per a repartir la secessió amb civilitat. Serà la conseqüència d'una nova correlació de forces. En un nou escenari, inexplorat i incert, amb unes regles jurídiques diferents. El procés ha entrat decididament a la Unió Europea.
Per ballar al nou saló, cal una condició sine qua non: un mandat democràtic, un requisit qualsevol formal, validat i vàlid. Les autonòmiques basten. Exhaurida la reserva, els actors podran dansar a l'escena internacional i repartir rols i papers amb una altra lògica jurídica i unes noves correlacions de les forces.
ICV, Ada Colau, Podemos, PSC, etc., viuen en el passat i en la utopia. Unió també?
