A les dones de Catalunya no els tremola pas el pols davant del procés per conquerir la llibertat. La força representativa de la dona a favor de la independència és innegable: el 78'5 per cent de les alcaldesses catalanes formen part de l'Assemblea de Municipis per la Independència (AMI).
Aquesta estadística implica que 106 dones --de les 135 que regeixen ajuntaments catalans-- són presents a l'AMI. Si bé els municipis regentats per alcaldes representen el 85'7 per cent país, hi són a l'AMI el 69'3 per cent, mentre que les dones, al capdavant del 14'2 per cent de municipis, superen en gairebé 10 punts els alcaldes en la iniciativa de representar llur ciutadania al capdavant de la reivindicació del dret a ser i de la llibertat. Recordem que l'AMI agrupa en aquest moment 669 municipis (i més de set-cents ens locals).
Hi ha alcaldesses de totes les demarcacions i de tota mena de poblacions, una realitat que resulta captivadora si tenim en compte també la diversitat ideològica de les sigles que representen. D'aquestes dones compromeses a esdevenir un nou Estat d'Europa, les de CiU en són majoria; vegem-ne les xifres: 60 alcaldesses de CiU, 17 del PSC, 15 d'ERC, 10 de llistes independents, 3 d'ICV i una de la CUP. Els percentatges de representativitat en els casos de CiU, ERC, CUP i llistes independents són consonants amb els resultats electorals municipals del 2011 i els pactes posteriors, mentre que es donen variacions en els casos del PSC, amb una representació 4 punts més baixa a l'AMI que seva representativitat territorial -que és del 21%- i d'ICV , que augmenta favorablement a l'AMI de l'1% al 2'8%.
La mateixa dona que fa un segle inicià la lluita pel dret al sufragi que li era negat, avui té un paper decisiu en el dret a vot del poble català"
Municipis grans com ara Sant Cugat, Figueres, Calella, Cardedeu, Tàrrega, Malgrat de Mar o Palamós; d'altres d'estratègics donat el perfil de la seva població, com són Cerdanyola, Sant Quirze del Vallès, Vilanova i la Geltrú o Begues; de mitjans com ara Santpedor, Sant Sadurní d'Anoia o Sant Fost de Campsentelles, o de petits de la mida de Llívia, Senan, Sobremunt o Viladamat, disposen d'alcaldesses audaces al capdavant.
Malgrat que el salt de la dona a la política municipal està essent difícil de consolidar, en els darrers 20 anys gairebé s'ha quadruplicat el nombre d'alcaldies regentades per dones, la qual cosa significa que de 36 alcaldies han passat a regir-ne les 135 actuals. La mateixa dona que fa un segle inicià la lluita per aconseguir el dret al sufragi que li era negat, avui té un paper decisiu en la consecució del dret a vot de tot el poble català i s'ha guanyat la legitimitat per fer-ho.
