El passat mes de maig i aquesta primera setmana de juny han estat molt mogudes per a aquest petit país, cada vegada més acostumat a sotracs de tota mena. Pel que fa al procés, els escenaris polítics se succeeixen els uns als altres de manera vertiginosa, i això provoca que el termòmetre que senyala els graus de la il·lusió i la confiança entre la ciutadania, vagi amunt i avall com un ascensor en una gran superfície comercial.
En primer lloc, però, ens hem de felicitar perquè les darreres eleccions municipals i autonòmiques han representat una bona alenada d'aire fresc per al País Valencià i per a les Illes i, en certa manera, també per a la Franja. Podem dir, amb la boca ben grossa, que el PP ha estat bandejat dels Països Catalans, i això ja és una gran notícia.
Al Principat estricte, sobre el paper, i amb algunes excepcions importants, els resultats van donar la victòria a les forces compromeses amb el procés d'independència. Ara només calia, per una banda, complir amb els compromisos signats i, per una altra, fer l'esforç novament de pensar en clau de país i no tant en l'interès propi de cada partit o candidatura.
Això no ha estat tan clar ni tan fàcil. En algunes localitats, el partidisme, els interessos de partit, han prevalgut sobre els compromisos signats. Les tres forces independentistes més importants, CiU, CUP i ERC no s'han posat d'acord a tot arreu i això ha donat pas a pactes diversos que, més enllà de ser del tot legítims, no corresponien a l'esperit del compromís subscrit amb l'ANC i amb la ciutadania.
Mentre nosaltres no acabem de trobar el punt necessari d'unitat, des de l'Estat han reactivitat la seva maquinària jurídica i política"
És possible que alguns considerin aquests fets com a puntuals i molt localitzats i que, en tot cas, només responguin a un "interès" local. Esperem-ho, perquè el temps de l'ambigüitat i la indecisió s'acaben.
Ben aviat podrem veure si els diferents partits o coalicions estan disposats a fer del 27-S un autèntic plebiscit per decidir la independència d'aquest país. O si, pel contrari, haurem d'assistir a la clàssica batalla en què cada força política vol ser-ne la guanyadora per tal d'aplicar el seu programa electoral.
Perquè mentre nosaltres no acabem de trobar el punt necessari d'unitat que necessitem, des de l'Estat espanyol han reactivitat, a la màxima potència, la seva maquinària, sobretot jurídica i política, per acabar definitivament amb el procés d'independència.
Algú dubta que no són capaços de suspendre les eleccions o d'impedir que s'hi presentin candidatures amb un programa que 'exceda el marco constitucional'?"
El més preocupant no és la darrera sentència del Tribunal Constitucional, sinó el que se'n pugui derivar. Per començar, caldrà veure com influirà aquesta sentència en les querelles, actualment en tràmit, contra el President Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau. La més que possible inhabilitació del President tindria unes conseqüències greus per al procés i de cara a les eleccions del 27-S. D'una magnitud que es fa difícil de predir ara per ara.
Les eleccions i les candidatures que s'hi puguin presentar també perillen. Basant-se en aquesta darrera sentència, ¿algú dubta que no són capaços de suspendre les eleccions o d'impedir que s'hi presentin aquelles candidatures que tinguin un programa que exceda el marco constitucional?
Preparem-nos, doncs, per als propers mesos. Seran durs i complicats. Serà el moment de demostrar per què vam sortir al carrer el 2012, el 2013 i el 2014. Serà el moment de demostrar per què vam desobeir l'Estat el 9-N.
Serà el moment de la veritat.
