Fa unes setmanes vaig escriure una nota en la que sota el títol de ?Possibilisme? defensava el projecte de Finançament preparat pel Govern de la Generalitat. Creia i crec que, ara com ara, és quasi impossible aconseguir un esquema de finançament millor que el proposat. Com que la proposta del govern millora substancialment el que tenim crec que es tracta de no esperar més i tirar endavant amb la Fa unes setmanes vaig escriure una nota en la que sota el títol de ?Possibilisme? defensava el projecte de Finançament preparat pel Govern de la Generalitat. Creia i crec que, ara com ara, és quasi impossible aconseguir un esquema de finançament millor que el proposat. Com que la proposta del govern millora substancialment el que tenim crec que es tracta de no esperar més i tirar endavant amb la millora. Una reflexió semblant és la que tendeixo a fer amb el tema de la reforma de l?Estatut. Hi ha prou consens en una part significativa del que volem posar al nou Estatut, presentem-lo com a nostre (vull dir com de la gram majoria dels catalans) i avancem (vull dir anem per feina). Confesso però, que aquests darrers dies he recordat sovint la resposta crítica que Jordi Cabré va fer a la meva nota ?Possibilisme? i li reconec una gran part de raó. Perquè: I si no fos possible arribar a una proposta que sigui ?assumible? per les forces polítiques espanyoles? I si, tot el que s?ha dit i escrit des de Espanya durant l?estiu en resposta al nostre plantejament federalitzant, en resposta a la nostra voluntat de trobar una entesa per normalitzar la relació econòmica i política de Catalunya amb Espanya, de Catalunya ?dins? d?Espanya fos senzillament una altra negativa? Aleshores hem de pensar que tots els esforços serien millor esmerçats a explicar a catalans i espanyols que ha arribat l?hora d?una separació. Una separació el més amistosa possible, en la que podríem trobar una fórmula elegant que asseguri que durant un període (els 15 anys que preveu el projecte de nou finançament fins a arribar a una situació equiparable a la del concert?) Catalunya seguirà participant molt fortament en el finançament de l?economia espanyola. Aquesta discussió pot ser estimulant, feta amb simpatia. Oferim a Espanya l?oportunitat de tenir un nou país amic. Malgrat tot, els que insisteixen en el camí ?possibilista? em trobaran al seu costat. Encara no he perdut del tot la paciència.