Quan socialistes d?estètica i furibunds espanyolistes d?essència, és a dir dirigents destacats de la franquícia catalana del PSOE, ens diuen que s?ha de tenir tacte amb la negociació del finançament català per que hi ha en joc la relació de solidaritat amb l?extremeny, l?andalús, el castellà ens enganyen. Ens enganyen com sempre. El problema jo no el tinc amb la relació amb un senyor d?Extremadura Quan socialistes d?estètica i furibunds espanyolistes d?essència, és a dir dirigents destacats de la franquícia catalana del PSOE, ens diuen que s?ha de tenir tacte amb la negociació del finançament català per que hi ha en joc la relació de solidaritat amb l?extremeny, l?andalús, el castellà ens enganyen. Ens enganyen com sempre. El problema jo no el tinc amb la relació amb un senyor d?Extremadura. El problema no el tinc ni tan sols amb el govern extremeny, el problema el tinc com a ciutadà amb passaport espanyol amb l?estat que em cobra uns impostos i no em dona els serveis que corresponen. Vist a l?inrevés és el govern de l?Estat que té un problema amb uns ciutadans seus a qui els hi cobra cada dia més i els hi retorna cada cop menys. Que els està empobrint i els està fent perdre competitivitat. Per tant ens mirem el dèficit català pel dret o pel revés mai surt que el problema el tingui un ciutadà català amb un ciutadà extremeny.