Les persones d'una mateixa família se separen per dues vies. Els casats acaben la seva relació de convivència, sovint amb un divorci, que pot ser més o menys amistós, més o menys traumàtic. Però els joves se separen dels seus pares, emancipant-se. Els dos processos tenen connotacions molt diferents. El divorci és una admissió de fracàs, d'alguna manera. En un món ideal les relacions no es deteriorarien i no s'arribaria a aquest extrem.
L'emancipació és un procés universalment reconegut, fins i tot essencial. Forma part del cicle vital. Un món ideal igualment preveuria aquest pas, que també pot ser traumàtic. En el procés cap a la independència que s'ha generat de forma crec que irreversible des de l'onze de setembre de l'any passat, s'ha parlat molt de divorci i poc d'emancipació i aniríem molt més bé si ho enfocàvem d'aquesta altra manera.
De raons no en falten per triar aquesta metàfora. La primera i més important, que "emancipació". Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, vol, dir "alliberar[-se] de la pàtria potestat, d'una tutela, de la servitud". És això que volem, o no? En canvi el divorci és la "dissolució legal del matrimoni" i/o la "ruptura del lligam que unia una cosa a una altra". El que passa és que un matrimoni és entre iguals: "Unió legítima entre dues persones que es comprometen a portar una vida en comú, establerta mitjançant certs ritus o formalitats legals".
No puc negar que jo mateix hagi fet servir la metàfora del divorci. Però l'emancipació és un concepte més apte"
En el cas de Catalunya, i dels Països Catalans, algú pot adduir que els "ritus o formalitats legals" van ser més aviat actes de guerra, i per tant l'establiment d'una subordinació. No podem trobar "dues persones que es comprometen a portar una vida en comú".
No puc negar que jo mateix hagi fet servir la metàfora del divorci en el passat. Però reconec que l'emancipació és un concepte molt més apte. No cal fer cap drama creant la imatge d'un pare despòtic, no. L'emancipació dels fills és un procés assumit per tothom com a perfectament normal i natural.
Per cert: ens veurem a la Via Catalana l'onze de setembre? A una colla ens toca –per elecció-- el segment 551 (si no cal que ens canviem per omplir forats!).