El pacte de legislatura entre CiU i ERC s'ha compromès a formular una "Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya" en el primer ple ordinari de la desena legislatura. Aquesta hauria de presentar a la comunitat internacional les raons que han portat Catalunya a plantejar referèndum d'autodeterminació.
D'entrada els representants del poble català (article 55 de l'Estatut) haurien d'acollir-se a l'article primer del Pacte Internacional per als Drets Civils i Polítics que proclama el dret de tot poble a la lliure determinació. Han de situar la confrontació entre Catalunya i l'Estat espanyol com un afer internacional i no com un afer intern espanyol.
La història de Catalunya i la voluntat dels seus ciutadans legitimen que el poble català és un subjecte polític. La Declaració de Sobirania hauria de recordar que el poble català tenia un Estat propi, assentat en el seu territori històric, que va ser annexat per la força de les armes a Espanya i que aquesta ha intentat completar l'annexió perseguint la seva llengua, cultura i identitat. Per acollir-se a la legalitat internacional, caldrà recordar l'ús sistemàtic de la força durant tres segles contra el poble català; aquesta violència física, o jurídica, fereix la consciència democràtica de la Humanitat. Des de l'annexió, el 1714, de Catalunya al Regne de Castella, precursor del Regne d'Espanya, s'han repetit els crims contra la Humanitat comesos contra el nostre poble. Hem de deixar a les institucions espanyoles la fonamentació de la indissoluble unitat d'Espanya en l'existència d'un "cos místic" espanyol amb orígens mítics en la nit dels temps.
El Parlament hauria de recordar al món que fa 200 anys el Regne de Castella va canviar el seu nom pel de Regne d'Espanya"
En la legitimació històrica la Declaració de Sobirania hauria de recordar que l'Estat català va ser abolit l'any 1714 apel·lant al dret de conquesta i Catalunya va ser annexada al Regne de Castella, el qual l'any 1812 va canviar el seu nom pel de Regne d'Espanya. En la legitimació per la voluntat dels seus ciutadans hauria de ressaltar que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol de 2010 va modificar l'Estatut d'Autonomia de 2006 aprovat en referèndum pel poble català. La seva sentència va infringir l'article 152.2 de la Constitució Espanyola, que estableix que un Estatut aprovat en referèndum només pot ser modificat en referèndum. Amb aquesta sentència es va desnaturalitzar l'autonomia: va deixar de ser un pacte entre el poble català i l'Estat espanyol i es va reduir a una concessió que qualsevol llei espanyola podia modificar.
La manera més eficaç de demostrar el mite de la unitat d'Espanya és comparar Catalunya amb Portugal, com va fer Gregorio Peces Barba, el ponent socialista en la redacció de la Constitució espanyola. Caldria recordar que en temps de Felip II, Felip III i Felip IV Catalunya tenia el mateix rang jurídic que els altres regnes de l'antiga Hispània romana, com Castella o Portugal. La seva llengua gaudia del mateix reconeixement que el portuguès o el castellà. Catalunya tenia un Estat parlamentari format per les Corts Catalanes i la Generalitat i una gran autonomia municipal. L'Estat català va ser enderrocat i les lleis catalanes substituïdes per les castellanes. Es va imposar un règim d'ocupació militar encapçalat pel Capità General. Barcelona va ser una plaça militar amb una guarnició castellana que cada nit tancava les seves portes fins l'enderrocament de les muralles l'any 1855.
Els representants del poble català haurien de recordar que al segle XX la deriva centralista i autoritària espanyola es va accentuar"
El Parlament hauria de recordar al món que fa 200 anys el Regne de Castella va canviar el seu nom pel de Regne d'Espanya. L'any 1808 encara va ser el "Consejo de Castilla" el que va declarar il·legal la renúncia de Carlos IV i Fernando VII a la corona espanyola, mentre que l'any 1812 la Constitució de Càdiz va fer néixer el Regne d'Espanya, que reunia els espanyols d'ambdós hemisferis. Aquest Regne va continuar amb la seva matriu castellana i va intentar completar l'annexió política de Catalunya amb l'assimilació cultural.
Els representants del poble català en reclamar la sobirania haurien de fer memòria: al segle XX la deriva centralista i autoritària espanyola es va accentuar. L'any 1914 la Real Academia va canviar el nom dels diccionaris de la llengua castellana pels diccionaris de la llengua espanyola. La major agressivitat espanyola contra Catalunya va arribar a la seva màxima expressió amb les dues dictadures militars del segle passat. El 1940 el President de la Generalitat, Lluís Companys, fou torturat i afusellat pel règim militar del General Franco, i ha esdevingut el símbol dels milers de catalans que van patir la mateixa persecució.
