Confien que els sobiranistes catalans es cansaran i es fragmentaran. Fan tot el possible per imposar una interpretació dels problemes que afecten la ciutadania que posi l'accent en una recuperació econòmica deslligada del procés sobiranista com si l'empobriment de la societat catalana no fos també el resultat d'una asfixia econòmica políticament planificada per un estat advers.

Les raons per voler la independència de Catalunya són ara més evidents que a l'inici del procés. Les agressions contra la comunitat lingüística dels Països Catalans han augmentat. Les lleis i les mesures governamentals contra la llengua catalana al sistema escolar i als mitjans de comunicació s'han incrementat al País Valencià, a les Illes i al Principat fins a extrems semblants als dels anys de la dictadura.

En l'ordre econòmic la benvolença europea amb l'estat espanyol no es tradueix amb una millora del finançament de les autonomies i a Catalunya se li neguen tractes raonables en funció del gran abast de les seves competències. En el camp polític el govern espanyol accelera un procés de centralització administrativa que suposa una reducció de l'autogovern i una vulneració descarada de la distinció constitucional entre nacionalitats i comunitats autònomes.
Catalunya té ara més força moral per guanyar la seva independència. Les seves raons són més indiscutibles"
Els polítics espanyols han fomentat la por sobre les possibles conseqüències de la independència. Confessen que procuraran impedir la permanència del nou estat a les estructures internacionals, que el nou marc suposarà una inevitable regressió econòmica i, fins i tot, que Catalunya serà víctima de les xarxes de la criminalitat globalitzada. La seva amenaça més malintencionada és el foment de la ruptura de la convivència si la majoria de ciutadans persisteixen el seu dret a votar a favor de la independència. Els complauria que el procés quedés tacat amb expressions de violència. Hi ha sectors minoritaris del fonamentalisme espanyolista que no dissimulen les seves simpaties amb les estratègies violentes.

Catalunya té ara més força moral per guanyar la seva independència. Les seves raons són més indiscutibles. El procés s'ha consolidat com un moviment de base social molt àmplia que condiciona les estructures polítiques. No es pot canviar des de cap despatx ni pel caprici de cap líder. No acceptarà cap via que no passi per les urnes ni cap consulta que exclogui la independència. Defensarà amb coratge el seu caràcter democràtic i pacífic. Denunciarà qualsevol maniobra de provocació. Seguirà creixent amb lucidesa i bon humor.