Aquesta setmana el PEN català ha fet pública una nova Declaració Universal dels Drets Lingüístics, avalada per Josep M. Terricabras, que demana declarar patrimoni de la humanitat la diversitat lingüística.
Font: ACN ·
Amb la convicció que el dret a l'ús de la llengua pròpia forma part dels drets humans i que el procés actual d'homogeneïtzació cultural i de desaparició de llengües arreu és una de les tragèdies del S.XXI, el PEN Internacional ha aprovat la nova declaració Universal dels Drets Lingüístics. Aquesta setmana s'ha presentat a Barcelona la nova Declaració Universal dels Drets Lingüístics, un nou decàleg que ara començarà el procés d'aprovació al Congrés Mundial del PEN a Belgrad, i que busca l'aval de la UNESCO amb motiu de la commemoració del 15è aniversari de la declaració Universal de Drets Lingüístics a Barcelona, el 1966.
El text, promogut per Josep M. Terricabras, va sorgir del Manifest de Girona, després d'una reunió del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN internacional el maig passat. El Manifest de Girona reclama entre altres coses, declarar patrimoni de la humanitat la diversitat lingüística, fomentar el respecte per totes les llengües i cultures, i contribuir a prestigiar la llengua pròpia a través de l'ensenyament. El decàleg també demana que el dret i l'ús i protecció de la pròpia llengua ha de ser reconegut per les Nacions Unides com un dels drets humans fonamentals, i reclama que cada persona aprèn a parlar en el si d'una comunitat que li dóna la vida, la llengua, la cultura i la identitat.