Fa uns mesos, Albert Boadella anunciava als quatre vents que marxava de Catalunya i trobava, de nou, la indiferència de qui ja pensava que ja no hi era. Aquesta indiferència, però, ha estat a més plasmada en un seriós i rigorós llibre per Isabel Clara-Simó. Tal i com recorda l'escriptora d'Alcoi, que es confessa seguidora del teatre de Boadella, "odiar un poble sencer és una lacerant forma d'autoodi. Els pobles no són bons ni dolents: senzillament són com són. La realitat cal analitzar-la, no renyar-la".


Perquè en aquest llibre breu -el que va escriure Boadella per explicar la seva marxa era el triple de llarg- Clara-Simó encerta la diana a l'afirmar que el què odia Boadella no és el país, és "veure la sala buida del seu teatre". Així, davant la incapacitat d'omplir el seu ego amb un país tan petit, Boadella ha optat per abandonar-lo, però de nou es troba que els que ja van abandonar-lo amb ell no poden dir-li altra cosa que: "passi-ho bé". I Clara-Simó afegeix: "i si no és molèstia, Boadella, no torni".