Demà hi ha convocada una concentració per demanar la llibertat de Francesc Argemí, en "Franki"a les 20h davant de l'ajuntament de Terrassa en motiu del Ple municipal, i ahir dues persones se sumaven a la ja llarguíssima llista d'accions precisament a favor d'aquest noi. Els activistes, d'ahir, van penjar-se del pont de la Rambla Iberia de Sabadell, pretenien ser-hi fins a la concentració de demà però a les 11'30h els Mossos d'Esquadres els van despenjar. El fet és que el cas d'en "Franki" ha saltat als mitjans de comunicació de forma força singular pel tipus de cas i cal donar les gràcies a la gran mobilització social que de forma ràpida i persistent ha denunciat els fets.
Una mobilització social teixida bàsicament per gent jove o joveníssima de diversos collectius que davant el flagrant abús de poder i la inapropiada condemna que s'ha imposat a en "Franki", pressionen una vegada i una altra perquè políticament es corregeixi l'error, sinó malintencionat ús de la justícia. Sembla remarcable subratllar que mentre sentim parlar de desafecció i ens preguntem "cap a on va Catalunya?" tot sovint, hi ha una base social notòria d'associacionisme i col·lectivisme -una forma molt nostra d'expressar-nos i de treballar- que no es queda a casa quan la reivindicació social i nacional demana ajuda. Perquè després es digui dels joves!

Llàstima que els partits polítics sovint perden el vot d'aquestes bases que com a lluitadores també són molt exigents i són els primers catalans emprenyats o emprenyadíssims. El cas "Franki", però, clama al cel i no és qüestió d'excel·lència política o judicial, que també, sinó de mínims democràtics.

La setmana que ve s'ha de produir la reunió en què se li podria concedir el tercer grau a Francesc Argemí, una solució per a molts insuficient, però, senyora Tura, sigui tan exemplar com ho fou el càstig per a ell.