Passats un mesos de l’aprovació en referèndum del pacte de la Moncloa, no només l’expresident Maragall veu que de poc va servir. A més de tractar-se d’una via, l’estatutària, que sempre juga en terreny contrari, les limitacions que aquell marc legal portava incorporades es comencen a fer notar en diversos àmbits. En el laboral, per exemple, i a les portes d’un nou 1 de maig, membres de gairebé tots els sindicats presents a Catalunya ho han denunciat aquest divendres en roda de premsa. Alguns provenen de centrals sindicals que van beneir el text, com UGT i CCOO; altres, de sindicats obertament sobiranistes i que el van criticar, com la Intersindical-CSC, i altres, les organitzacions dels quals s’ho van mirar de lluny, com la USTEC o la CGT.
En definitiva, una vuitantena d’adhesions inicials que, aplegades sota la plataforma Sindicalistes per la sobirania –que neix en el marc de Sobirania i Progrés-, reivindiquen “un sindicalisme nacional” i “superar el model de relacions laborals vigent”. En aquest sentit, al costat d’assumptes laborals com la lluita contra les discriminacions salarials entre treballadors, contra l’abús en la contractació i la precarietat laboral o per una ocupació estable i de qualitat, els signants reclamen “la constitució real d’un marc català de relacions laborals”.
Aplicant l’Estatut sorgit del 18 de juny, diuen, no n’hi ha prou, sinó que “cal que Catalunya i els altres territoris dels Països Catalans puguin legislar i gestionar” en matèria sociolaboral. Amb el traspàs de la inspecció de treball, per exemple, contemplada al nou text, “dificilment podem construir un marc sociolaboral propi si no podem gestionar les prestacions d’atur o les pensions i la Seguretat Social”, explica Cesc Poch, portaveu de la plataforma.
Està previst que dimarts, a les diferents manifestacions que hi haurà al país, s’hi reparteixi el manifest que recull aquestes idees. El pas següent, recollir en un document una sèrie de propostes en aquest sentit i, evidentment, anar ampliant les adhesions