La denúncia de l’excepcionalitat jurídica que suposa la llei de partits i la confiança en un acord basat en el diàleg van ser les consignes més repetides a l’acte que la plataforma Sí al Procés de pau va fer dijous a la seu del districte de Gràcia, plena a vessar. Presentat per Mònica Sabata, portaveu de la iniciativa, hi van intervenir representants de la societat civil catalana i basca de diversos àmbits, aplegats sota la demanda que tots els agents implicats dialoguin i s’arribi als acords democràtics necessaris, així com el rebuig a tot tipus de violència i excepcionalitats jurídiques. En definitiva, una exigència de respecte radical als drets socials, civils i polítics. Una crida a la classe política, però sobretot una reivindicació del paper de la societat civil en tot el procés. Una societat civil que no vol fer soroll, a diferència de les exaltacions destructives de la dreta espanyola. Manuel Espinar, que venia de Madrid en nom de la Red por las Libertades y el Diálogo Social, va destacar precisament “l’enveja” que li feia l’existència, aquí, d’un “clima serè, de reflexió, de cultura i de llibertat”, cosa impensable al Madrid actual, on va assegurar que fins i tot és perillós passejar-se per segons quines zones. Malgrat tot, va anunciar la intenció de fer un acte “potent” el mes de juny a la capital de l’Estat “per obrir espais”.
Per la seva banda, l’exabat de Montserrat Cassià Just va ser un dels ponents que va parlar més clar, qualificant “d’infames” les correccions que es fan permanentment des de Madrid a les intervencions dels bisbes bascos en favor del diàleg, quan aquests “coneixen millor la situació”. Just va posar sobre la taula, a més, la necessitat d’un “discerniment profund de les causes de la violència”, que no són altres que la “injustícia i el menyspreu als drets individuals i dels pobles”.
L’acte comptava també amb dos representants del món jurídic, l’advocada i membre de Juristes per la Pau Gemma Calvet i el representant de Jutges per la Democràcia Ramon Llena. Calvet, que va parlar també en nom del col.lectiu de dones Ahotsak, va acusar els partits polítics d’haver estat “incapaços durant 30 anys de generar espais de solució política”, per la qual cosa és especialment important el paper de la societat civil. Llena, per la seva banda, va posar èmfasi en “l’escletxa enorme” que existeix entre la situació legal i les necessitats del procés i que es concreta en la Llei de Partits. “Es recargolen lleis i sovint es dóna lloc a situacions no de justícia sinó d’injustícia”, va afirmar.
Les veus basques de la taula van ser el músic Fermín Muguruza, impulsor de la iniciativa Milaka Bilaka en favor del procés des de la societat civil, que va instar Zapatero a “atrevir-se a fer el pas” i el periodista Martxelo Otamendi. Otamendi, un habitual ja al nostre país, va qualificar de “curiós” que el govern espanyol no hagi acostat cap pres quan fer-ho hagués suposat un “blindatge” pel propi Zapatero, i va recordar que el conflicte a Euskadi “és anterior –i pot ser posterior- a ETA”, i que l’organització armada és una “expressió dura del conflicte” però no l’única. L’exdirector del diari Egunkaria, que va intentar fer bona part del discurs en català, va agrair la “solidaritat infatigable” dels catalans amb el poble basc. “Això vostre és d’estudi”, va concloure. L’acte havia de comptar també amb la presència de Neus Català, de l’Amical Ravensbrück, però motius de salut ho van impedir.