Els processos migratoris suposen un dels grans reptes de les societats complexes als inicis del segle XXI. I més encara a les nacions que es troben sense una estructura estatal que les permeti gestionar les seves pròpies polítiques en la matèria. Quatre d'aquest nacions -Catalunya, Flandes, Escòcia i Quebec- es reuniran entre avui i demà a Barcelona per posar en comú les seves respectives realitats, però amb la idea de crear una xarxa permanent d'anàlisi i intercanvi d'experiències i projectes.

"El fenomen migratori és estratègic –ha assegurat el vicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira a l'acte inaugural de les jornades- i no es pot deixar a mans dels estats" doncs són imprescindibles "les polítiques de proximitat" en aquesta matèria. I a més, han de ser abordades de forma urgent: "les necessitats socials ens interpel·len cada dia –ha reblat- doncs hem passat de sis milions de targetes sanitàries a quasi set i mig en menys d'una dècada". I mentre l'Estat espanyol té superàvit, en part "pels beneficis que genera aquesta immigració", l'augment de la despesa en serveis socials que significa es carrega en administracions locals i autonòmiques mal finançades. "Hi hem de dir la nostra perquè Espanya no tindrà en compte les nostres necessitats", ha recordat el vicepresident.

Els equips de treball es dividiran en tres àmbits: Polítiques d'acollida, mercat laboral i llengua. Precisament aquesta última qüestió ha estat repetidament reivindicada pels representants dels quatre governs presents, doncs han destacat la necessitat d'una llengua vehicular que sigui un factor de cohesió al mateix temps que garanteixi la diversitat cultural.