Josep Maria Terricabras ha parlat de forma clara altre cop. En una entrevista al mensual 'Canvi 16', Terricabras assegura que a l'actualitat "Catalunya està ofegada a l'interior d'Espanya" i que "vist el desastre dels últims anys, l'única solució és la independència de Catalunya. A mi em sembla d'una obvietat extraordinària". El catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona s'aventura i afirma sense complexes que "és tant l'endarreriment a què ens sotmeten i és tanta la reivindicació que hem de fer, que potser algun dia es cansaran de nosaltres i diran: 'Que se'n vagin aquesta gent i ens deixin tranquils'."
Josep Maria Terricabras, coneixedor dels mitjans de comunicació catalans per la seva collaboració amb diversos d'ells, aprofita també l'entrevista per reflexionar sobre les paraules de Joan Ferran. Aquest gironí d'adopció contradiu el diputat socialista i considera "ben normal" el funcionament de TV3 ja que com a mínim "algú explica la notícia des d'allà on es fa, és a dir, des d'una visió nacional catalana". Terricabras va encara més lluny i sentencia que "si no ha de ser així, ja m'explicarà per què tenim TV3".
En l'entrevista feta per Canvi 16, el filòsof resident a Girona, opina també sobre les eleccions espanyoles. Per Terricabras, una vegada demostrat que Zapatero i Aznar no presenten diferències "tan grosses" des del punt de vista polític, "el més important és que, tant si guanya Zapatero com Rajoy, cap dels dos no pugui decidir sol a Madrid". I afegeix: cal que "els partits catalans puguin influir en les decisions, hi influeixin en la direcció correcta".
Per últim, el catedràtic de la UdG opina sobre l'estratègia del PP d'atacar el model d'immersió lingüística català així com a la pròpia llengua catalana. En aquest sentit, Josep Maria Terricabras constata, en primer lloc, que "a Catalunya s'aprèn tan bé el castellà com els altres llocs de l'estat. Per tant, no hi ha cap problema objectiu i sembla ridícul insistir amb això". Així mateix, el filòsof, ferm defensor de l'ús de la llengua catalana com a fet normal en qualsevol país del món, sentencia amb ironia: "Doncs a mi m'han dit que a Madrid obliguen a escolaritzar en castellà. Ho trobo horrorós". L'ús del sarcasme per deixar clar que, seguint la seva lògica: "és obvi que la llengua de Catalunya és el català" i per tant és la que s'ha d'utilitzar per escolaritzar els joves.