Barcelona ·
Tres metàfores per pensar un país amb futur és el títol del discurs amb el qual ahir el periodista i sociòleg Salvador Cardús va ingressar a la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). El periodista va voler posar especial èmfasi en les metàfores "nascudes, alimentades i consolidades en circumstàncies de resistència política"
que són les "culpables que els catalans haguem quedat atrapats en un relat sobre nosaltres mateixos".
Salvador Cardús va ingressar ahir a l'IEC posant la mirada en l'horitzó del futur de Catalunya, en "fer les arrels no en el passat, sinó exactament el contrari: en el futur". "Allò que proporciona futur -va dir el nou membre de l'IEC- és la capacitat d'arrelament, amb independència de l'origen" i, amb aquestes paraules, Cardús va dibuixar un futur de Catalunya amb la "dissolució de la distinció entre immigrant i autòcton".
Cardús va dir en l'acte d'ingrés a l'IEC que "tots som immigrants i per tant tots ens hem arrelat" i que es tracta de "fer de la immigració un lloc de memòria del catalanisme". Amb la intenció de posar punt i final a l'associació que per defecte se'n fa de les arrels amb els orígens ètnics o culturals, Salvador Cardús va clamar per posar fi "a la immigració com a estrangeritat amenaçadora i a la identitat com una essència", i les paraules de Cardús van atribuir les imatges d'aquests conceptes al "desconcert, la perplexitat i la incertesa de la societat catalana", unes metàfores que "més que ajudar-nos a pensar, ens pensen elles a nosaltres i ens fan esclaus d'aquesta particular por a la llibertat nacional en la qual vivim actualment i que s'expressa, finalment, en una profunda i patològica manca de confiança en nosaltres mateixos".
Per acabar, el periodista i sociòleg va definir la identitat nacional com a "epidèrmica": "S'ha de desterrar el debat de crisi d'identitat, que no fa altra cosa que accentuar-la, i la identitat s'ha d'entendre com una pell, un contenidor d'elements diversos".