L'agost gairebé és a tocar i, amb ell, les corredisses per renovar-se el passaport tornen a florir arreu del país. Molts despistats esperen fins a última hora per fer-se amb el document que els acredita com a bons espanyols arreu del món. Però, il·lusos, es troben amb les comissaries col·lapsades de gom a gom. Les tradicionals cues per fer-se el passaport, enguany, són doblement llargues, perquè el nou sistema de passaport electrònic que es va implementar l'agost de l'any ha de passar, necessàriament, per la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre de Madrid. La situació crea molt de malestar, tant entre els soferts ciutadans com, sorprenentment, entre el propi personal de la Policía Nacional, que no dubta en fer públic el seu malestar per la incompetència del centralisme madrileny.
La situació és paradoxal. Fins ara, quan les comissaries gestionaven l'emissió dels passaports, qui més qui menys es podia emprenyar, però el sistema anava rutllant. Ara, un cop s'ha centralitzat l'emissió dels documents a Madrid, molts dels policies nacionals, de la vella escola, orgullosos de la feina que duen a terme a Catalunya, comencen a adonar-se de la poca utilitat de dependre de Madrid. Des de la Capital del Reino, algú còmodament instal·lat en el seu despatx els diu quants passaports poden emetre cada dia: cinc, deu, trenta com a màxim... Els agents, però, són qui ho han de transmetre a la ciutadania i aguantar el reguitzell de queixes que els formulen aquells qui, farts d'haver-se llevat a les cinc del matí per aconseguir tanda, veuen com han tornat a quedar-se sense passaport per cinquena vegada consecutiva. Llavors, l'agent, comprensiu, no té cap inconvenient en criticar, sense pèls a la llengua, la inoperància de Madrid, que de seguida porta a pensar en la inoperància de la Renfe, també gestionada des de la metròpoli, que alhora provoca una queixa per l'excessiu cost de la vida a Catalunya, que alhora... En acabar, a l'agent tan sols li falta proclamar la necessitat de la independència de Catalunya per tal que els serveis funcionin mínimament bé. L'Estat, sense adonar-se'n, va generant un rebuig entre els seus propis incondicionals.