Alguns indicis fan pensar que per determinats agents socials del país, ja n'hi ha prou d'amagar el cap sota l'ala davant les contínues agressions de l'espanyolisme. Després de dues setmanes en les quals el nacionalisme espanyol ha passejat amb fervor l'orgull patriòtic amb la victòria de la selecció estatal i, especialment, amb la presentació del 'Manifesto por la lengua común', els partits polítics catalans, diversos intel·lectuals i alguns mitjans de comunicació, cal destacar, per exemple el diari El Punt, han començat a posar el crit al cel davant tal agressió. De fet, si no es vol acabar cedint moltes de les victòries que en el passat va aconseguir el poble català, cal que mediàticament i socialment aflorin els arguments senzills existents que desacrediten raonadament una estratègia que, a través de la demagògia, aconsegueix, a vegades, passar d'anècdota graciosa a perill real.
És en aquesta línia que cal destacar les diverses declaracions, articles i monogràfics que estan dedicant alguns dels intellectuals del país, com Josep Maria Terricabras, Francesc Vallverdú o Isabel Clara Simó, per posar les coses al seu lloc i defensar la llengua catalana dels atacs constants de l'espanyolisme, les actituds com la del president Montilla la setmana passada al Parlament, així com la dels dirigents dels partits catalanistes que, sense potser prou fermesa, han criticat les falsedats generades pel 'Manifesto'. Segurament, però, d'entre les últimes reaccions necessàries del catalanisme en tots els seus àmbits, cal assenyalar el diari El Punt que, ha dedicat en la seva edició d'avui un reportatge sobre el nacionalisme espanyol on amb arguments senzills però molt evidents es feia un anàlisi real de la situació de minorització que viu la llengua catalana i de l'intent d'imposar el castellà.
És per això que, des de Tribuna Catalana reproduïm l'editorial d'avui d'El Punt i confiem que la reacció de certs sectors socials respecte a l'atac que el 'Manifesto' representa pels ciutadans d'aquest país es vagi estenent:
Un nou intent d'imposar el castellà
El nacionalisme espanyol no descansa. Catalunya rep un altre atac, del qual també són víctimes el País Basc i Galícia. L'envestida arriba en forma de document i campanya de recollida d'adhesions. El Manifiesto por la lengua común és un manifest escrit amb suavitat, que curosament omet el nom de Catalunya i el de la resta de nacionalitats, però que llança una càrrega de profunditat superior a les que havíem vist fins ara: demana a l'Estat que legisli per convertir el castellà en la llengua hegemònica a tot el territori. Ni en les pitjors campanyes a favor del bilingüisme, no s'havia arribat a l'extrem de posar per escrit bajanades com que el castellà ha de ser la llengua dominant i que la resta s'han de conèixer per «conviure cortesament amb els altres».
El document és ple de falsedats i de contradiccions. S'hi afirma que ni els territoris ni les llengües no tenen drets lingüístics perquè aquests corresponen als ciutadans, però paradoxalment s'hi afegeix que hi ha el deure constitucional de conèixer el castellà. Se'ls veu el llautó. L'objectiu és negar els drets a les altres llengües, perquè l'únic que volen que tingui drets reconeguts sigui el castellà. Sobta que persones com Delibes o Vargas Llosa avalin un discurs que intellectualment no s'aguanta per enlloc. Només algú amb mala fe es presta a aquest joc.
