Una de les raons de la poca incidència i rellevància de la concentració de protesta de la setmana passada per l’estat de les infraestructures a casa nostra, especialment del servei ferroviari, va ser l’anonimat de la convocatòria, la improvisació, el no saber qui i en quin sentit. A vegades, l’espontaneïtat funciona, sobretot quan el clima polític, social i mediàtic és propici. I propici sovint vol dir l’existència d’un govern espanyol especialment hostil, d’un Parlament català especialment unit i ferm i d’uns agents socials contundents.
A dia d’avui, una bona part de la societat catalana encara no acaba de copsar l’hostilitat dels primers, les formacions polítiques catalanes no acaben de plantar-se com tocaria i els agents socials, tret d’alguna excepció, callen, com si quedar bé amb qui se sol pactar i fer la foto fos més important que quedar bé amb els milers de treballadors i treballadores que es diu defensar.
Per tot això, ja fa dies que s’està gestant alguna mena de convocatòria com cal, que parteixi d’entitats concretes i conegudes, amb la serietat necessària i un discurs coherent, sòlid i ben trabat de fons. La setmana passada va haver-hi una reunió d’una desena d’entitats i sindicats, la majoria de caire sobiranista, de la qual en va sorgir un esbós de text i una primera llista de suports que aquests dies es van confirmant. Pel que fa al text, la idea base apunta cap al dret de decidir en matèria d’infraestructures (no només ferroviàries sinó també aeroportuàries, energètiques, etc). En definitiva, el de sempre: decidir aquí on, com i quant s’inverteixen els nostres diners.
Una línia a la qual aquest dilluns tots els integrants de la Plataforma pel Dret de Decidir, convocant de la primera reunió, han de donar el seu vist-i-plau, abans que aquest dimarts tingui lloc una altra reunió amb els agents de l’anterior convocatòria. Aleshores serà quan s’aniran perfilant iniciatives i quan poden arribar anuncis públics. També serà el moment en què poden començar a arribar suports polítics. Mònica Sabata, portaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir, reconeix a Tribuna Catalana, que “tot va més lent del que voldríem” però que “el procediment de la presa de decisions així obliga”. Un procediment que prioritza el paper de la societat civil abans que el dels partits polítics, alguns dels quals ja fa dies que es mostren interessats en figurar a les possibles manifestacions.
