Cornuts i pagar el beure. No hi ha cap expressió més adequada per descriure la situació que pateixen els usuaris del servei ferroviari de rodalies de l’àrea metropolitana de Barcelona. Una situació que es caracteritza pel mal servei permanent, especialment acusat en els darrers dies, i, a sobre, el seu cost per a l’usuari, el més car de tot l’Estat. Així es desprèn, almenys, de la taula comparativa que ha elaborat l’Espai Jove de la Intersindical-CSC i que demostra que tant en el bitllet senzill com en els abonaments mensuals les diferències amb altres ciutats com Sevilla, Cadis, Madrid o Bilbao són més que notables. En tots els casos (excepte en l’abonament mensual de dues zones a Cadis) el preu del passatge a l’àrea de Barcelona és sempre més car. Quan es tracta del bitllet d’una zona o dues zones, la diferència més gran -15 i 25 cèntims respectivament- és amb Madrid, mentre que a partir de les tres zones és Bilbao la ciutat amb què el marge esdevé més gran, arribant fins als 80 cèntims a les cinc zones. La capital biscaïna és també la que marca uns preus més barats en comparació a Barcelona en quant als bitllets mensuals. El cas més flagrant són els 25 euros que li costa de més a un usuari català l’abonament de cinc zones, la mateixa diferència que amb les sis zones de Madrid.
Si a aquesta discriminació hi afegim l’actitud de RENFE i l’ADIF –empresa gestora de les infrastructures ferroviàries-, tot plegat es converteix en una autèntica mofa. L’Espai Jove, fent-se ressò de la situació que pateixen multitud de treballadors i treballadores catalanes cada dia, denuncia “la incapacitat de l’actual xarxa de trens per donar resposta a les necessitats del país”, derivada en bona part de la manca d’inversions al servei en favor del Tren d’Alta Velocitat (TAV). Un tren, el TAV, que “no compleix els requisits de caràcter social”. Mentre, “el 80% del territori del Principat no té accés a una xarxa ferroviària que enllaci capitals de comarca com Solsona, Berga, La Seu, La Bisbal o Gandesa amb la resta del país”.
Per tot plegat, els joves sindicalistes reclamen que es potenciï el tren “com a mitjà de transport més adequat per cobrir les necessitats econòmiques i socials del país”, que es transfereixin les competències en aquesta matèria i que s’aturi d’una vegada per totes “l’espoli fiscal per tal de poder gestionar els nostres propis recursos sense haver de passar per Madrid o París”.