Llegint la premsa diària i les intervencions dels partits de l'oposició posteriors a la compareixença de Joan Saura davant la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana el 25 de gener de 2007, podem observar com el conseller està essent sotmès a una mena de linxament cada cop més intens que respondria a diferents motius.

Alguns d'aquests motius: proximitat de les eleccions municipals i el "tot s'hi val" per esgarrapar vots, l'exercici d'una oposició agressiva explotant l'únic aspecte dissonant de l'acció de l'actual Govern. N'hi ha però un que està prenent força i que s'ha fet especialment evident amb les declaracions de la diputada del PP i ex - jutgessa (!) Montserrat Nebrera, en les quals, entre d'altres coses expressava la seva nostàlgia envers la Guardia Civil i el Cuerpo Nacional de Policia, a la vegada que desqualificava la professionalitat i eficàcia dels mossos d'esquadra. Les seves declaracions recorden postures pròpies de l'extrema dreta en instrumentalitzar la seguretat ciutadana, alhora que intenta –sense l'èxit que desitjava- llençar una càrrega de profunditat contra una de les manifestacions més visibles de l'autogovern de Catalunya.

El cos tanca files

Tota aquesta acció d'assetjament està aconseguint un fet insòlit i que no estava previst en els càlculs dels instigadors d'aquesta campanya o campanyes: que els mossos d'esquadra, no només els màxims comandaments, tanquin files i donin suport a l'actual equip d'Interior.
El tractament que estan rebent aquests professionals per part d'alguns polítics i mitjans de comunicació han portat a la decisió de fer pinya al voltant del seu conseller, sense oblidar ni renunciar a resoldre els contenciosos que tenen plantejats, com per exemple les reivindicacions laborals i sindicals.

El cos reacciona i dóna suport al departament

La raó d'aquest suport és clara i senzilla. El cúmul de mentides i imprecisions expressats per alguns polítics i alguns mitjans de comunicació, juntament amb la perillosa instrumentalització de la seguretat suma amb un interès, desitjat per molts nostàlgics del passat, per desprestigiar la policia catalana, com a pas previ a una erosió del govern. Han portat a que en les converses entre mossos de totes les categories es manifestin opinions d'indignació i preocupació pel panorama que s'ha creat i que pot tenir costos elevats per als catalans i la seva seguretat. Mentre els polítics, responsables d'Interior i policies hagin d'estar contínuament justificant-se per tot, i gairebé demanant perdó, no se'ls permet seguir treballant i avançant.
Evidencien i reclamen la necessitat de garantir que del desplegament del cos es pugui dur a terme amb la tranquil·litat mínimament necessària fins la seva finalització, prevista per novembre de 2008. L’actual equip d'Interior ha d'afrontar importants reformes en el sí de la policia catalana, trencant així el continuïsme a l'acció dels governs de CiU que caracteritzà el pas de Montserrat Tura per Interior. Els Mossos d'Esquadra, han valorat molt positivament que el Conseller Saura reconegués i admetés públicament el dèficit d'agents, quelcom que cap dels seus antecessors s' havia atrevit a fer fins aleshores. Malgrat això, han estat crítics amb la precipitació i contingut d'algunes propostes i declaracions.

Efecte boomerang, o efecte Nebrera?

El menyspreu demostrat històricament i repetit en ser utilitzats com a arma contra els diferents governs ha estat una de les gotes que han fet vessar el got. Consideren que ja n'hi ha prou de ser instrumentalitzats políticament. Abans, quan governava CiU, amb consellers de CDC i UDC, i ara, amb un govern de PSC-ERC-ICV i un conseller d'ICV. Donen suport i veuen necessari un pacte nacional per la seguretat de Catalunya que els permeti treballar sense entrebancs interessats.  
El missatge dels professionals del cos de mossos d'esquadra és clar: volen que els deixin treballar i per a poder fer-ho necessiten que també puguin fer-ho els responsables polítics del departament, en cas contrari tots hi perdrem, inclosa la senyora Nebrera.