Els diferents consellers del govern de CiU, un rere l’altre, van cometre el mateix error: estar enemistats i enfrontats, durant la majoria dels seus mandats, amb el col·lectiu sindical de Mossos. La negociació va ser molt difícil i això ha sigut en handicap fonamental en la creació de la Policia de Catalunya, perquè no ha permès trans Els diferents consellers del govern de CiU, un rere l’altre, van cometre el mateix error: estar enemistats i enfrontats, durant la majoria dels seus mandats, amb el col·lectiu sindical de Mossos. La negociació va ser molt difícil i això ha sigut en handicap fonamental en la creació de la Policia de Catalunya, perquè no ha permès transmetre més enllà dels comandaments i dels escollits per la glòria de cada moment un sentiment de que els comandaments polítics estaven al costat de les bases de la policia.
Semblava que amb el canvi de CiU al nou Govern de la Generalitat, catalanista i d’esquerres, millorarien substancialment les relacions amb els sindicats. Cal reconèixer que hi ha hagut intents de fer-ho, però la construcció i desplegament de la Policia de Catalunya pateix, des dels seus orígens, de manca d’interès per part de la classe política i d’una societat que no hi creia, i de la manca de sentit d’Estat i la idea de conscienciar les bases de la Policia de Catalunya que estaven creant un projecte nou i engrescador, des d’un punt de vista professional i nacional.
Evidentment, la consellera Tura i el seu equip no són responsables dels vuit anys que l’ara no toca del president Pujol i del nefast governador socialista Ferran Cardenal van impedir el desplegament de la nostra policia. Però ara en paga les conseqüències. Grans promocions, un desplegament massa ràpid i moltes improvisacions. I manca de reforçar el cervell i el nucli dur del cos policial.
És cert que no tot el moviment sindical juga net, que hi ha corporativisme, que possiblement no és tant representatius com caldria, però les seves reivindicacions han de ser escoltades. Mereixen el diàleg i l’estudi. Perquè sols serà possible l’èxit del desplegament de la Policia de Catalunya si tots els comandaments –polítics i policials–, i les bases –inclosos els seus representants sindicals–, s’ho creuen.
A més, la nostra policia necessita que la classe política i la societat civil els doni escalf. I que ells mateixos generin l’autoestima necessària per avançar. Cal que, en aquesta primera etapa, tots i cada un dels membres dels Mossos, inclosos els sindicalistes, hi posin el coll, i que les institucions no els manipulin per potenciar lideratges polítics personals o de partit. La Policia de Catalunya serà si és de tothom.
