El director de l’Observatori de Risc de Catalunya i reconegut expert en temes de seguretat, el gironí Jaume Curbet, acaba de publicar “Temeraris atemorits” (CCG Edicions), en què reflexiona sobre assumptes relacionats amb l’obsessió contemporània per la seguretat. En una entrevista al Diari de Girona, l’autor exposa alguns d’aquests temes, com l’existència d’importants sectors interessats en generar alarma o la suposada imparcialitat de la policia i el sistema judicials. Curbet, que va participar en la creació del model de Policia de Catalunya, considera que cal destriar la inseguretat objectiva i la subjectiva, ja que aquesta darrera no depèn de la realitat sinó de factors com els mitjans de comunicació, un cert tipus de polítics i alguns sectors econòmics, tots tres interessats en el manteniment d’un estat permanent d’alarma.
Entre els primers, Curbet diu que “hi ha empreses periodístiques que cada cop viuen més d’això i, conscientment o inconscient, generen alarma”; els segons, sobretot els populistes i dretans, veuen la por com “un bon sistema per tenir uns electors poc crítics i molt receptius a missatges autoritaris”, i entre els tercers hi ha especialment la indústria privada de la seguretat, que “òbviament depèn d’aquesta sensació d’inseguretat”.
Preguntat per la percepció social que relaciona immigració amb delinqüència, aquest expert aclareix que “no hi ha una relació directa [...]. Ni aquí ni enlloc”. És més, Curbet assegura que “hi ha un esbiaix racista” que afecta el conjunt del sistema penal. “Com que socialment hi ha l’estereotip de l’immigrant com a delinqüent, la policia i el conjunt del sistema estan molt més atents a vigilar, interceptar i verificar a la gent procedent d’altres països”, assenyala, alhora que recorda que molta població no espanyola és a la presó per infraccions administratives com la manca de papers en regla, cosa que “no succeeix a cap altre país del món”.
Curbet conclou que “ni la policia ni el sistema judicial són imparcials, ni aquí ni enlloc”, i afegeix que “és la mateixa societat qui apreta la policia i el sistema penal perquè vagi en aquesta direcció”. Finalment, l’entrevista aborda també el conflicte entre ETA i el govern espanyol, i Curbet, partidari de la negociació, recorda que “moltes de les mesures que es consideraven intolerables perquè eren una cessió, no eren més que una pura aplicació de les lleis de l’Estat espanyol”. De fet, l’autor afirma que “l’acostament de presos ni tan sols s’hauria de negociar, doncs l’Estat hi està obligat”. El mateix passa amb el compliment de les penes.
