La policia de Catalunya necessita urgentment modificar la seva política de comunicació. Des de fa uns mesos la transmissió d'informació del Departament de l'Interior en referència a la policia és negativa. Una iniciativa positiva com el comitè d'ètica no pot ser venuda únicament i exclusiva com un element de control dels maltractaments i dels abusos que suposadament s'han produït o es poden produir en les instal·lacions policials.
El que es necessita és un comitè amb doble direcció, policia i ciutadans, ciutadans i policia. I això és el que no se sap transmetre comunicativament, i que demostra una vegada més que un dels dèficits de la política de seguretat del nostre país passa per la formació dels professionals de la premsa en la temàtica de la seguretat.
És important la creació per part del Departament de l'Interior d'aquest comitè d'ètica, el seu president, l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, el cap de la policia municipal de Girona, Josep Palouzié, un dels històrics de la reivindicació de la policia de Catalunya, la intendent dels mossos d'esquadra Cristina Manresa, l'advocada Gemma Calvet, i la catedràtica de dret penal de la UAB, Mercè García Aran. Aquest comitè controlarà l'actuació dels agents i revisarà totes les queixes que arribin per suposats abusos i maltractaments, però també esperem que es converteixi en defensor dels funcionaris policials davant de situacions en les quals com a mínim s'ha de respectar la presumpció d'innocència.
La policia de Catalunya necessita tractar a fons la qüestió de la violència de gènere, però en altres aspectes no hi ha la sensibilitat necessària per tirar-los endavant. I és que el policia necessita autoestima, sentir-se protegida i emparada pels seus comandaments. I això, avui, és un dèficit com ha quedat demostrat en algun informe intern dels mateixos mossos d'esquadra.
Està bé que el conseller Saura es preocupi i creï estructures que facin informes anuals amb comitès i més comitès, però el que cal millorar és la formació contínua, el reciclatge, la coordinació, la cohesió. I en això s'hi està treballant poc o gens. No se'n traurà res de fer òrgans consultius si no es treballa des de dins del cos, des de l'acadèmica de policia de Catalunya, en cohesionar, en donar autoestima i formació continuada als nostres policies, que estan cansats de ser notícia, de ser tractats amb molta diferència respecte d'altres cossos policials, i que sembla que els seus dirigents polítics els facin nosa determinades actuacions que la policia ha de fer i continuarà fent en un futur, si vol ser la policia integral del país, amb totes les seves conseqüències.
