És cert que el conseller Saura, que era feliç amb les Relacions Institucionals i la Participació, es va embolicar o el van embolicar amb Interior. I això l’ha sobtat a ell mateix, al seu partit i a la societat catalana. Després d’uns mesos d’una certa indefinició, cal reconèixer que s’ha adaptat al càrrec, i cada dia assoleix ser més conseller d’Interior que no pas dels afegits en el nom del seu departament. Però no ha afrontat la problemàtica de fons, i alguns dels seus nomenaments massa polítics no han permès estructurar un sòlid equip amb mentalitat transversal.
Però la mera “comparsa” dels Mossos en la lluita antiterrorista és responsabilitat únicament del conseller Saura i el govern de la Generalitat actual? Rotundament, no. Hi ha una llei no derogada de Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat que deixa els Mossos com a auxiliars dels cossos estatals. I això es va fer quan CiU manava. I amb la retallada de l’Estatut del 30 de setembre, en la qual CiU també hi va tenir la seva participació, es va liquidar la possibilitat que els Mossos esdevinguessin una veritable policia, amb competències coordinades amb l’estat en matèria de lluita antiterrorista i crim organitzat. Aquí cal reconèixer la fermesa de la consellera Montserrat Tura, que va tirar pel dret i va exercir la lluita antiterrorista i contra el crim organitzat. Avui, davant del problema del terrorisme d’arrel islàmica, cal la unitat de totes les forces de seguretat, i no és moment de retrets.
Però Catalunya en ple desplegament té prioritats, que és acabar-lo amb Tarragona, i les noves promocions. Però el 2009, quan ja tenim muscle policial, quan ja ocupem tot el territori, és l’hora d’ampliar la intel·ligència, el cervell de la nostra policia. I sense complexes plantejar-se la col·laboració evident amb les policies espanyoles. Però avui la lluita contra el crim organitzat i la lluita contra les organitzacions terroristes sols es pot fer des d’un marc global, l’espai espanyol, l’espai català, l’espai portuguès o francès són petits, per la qual cosa la nostra policia només ha d’admetre que per sobre té l’organització policial europea, que cal reforçar. No es pot permetre, com voldrien alguns sectors del PP i el PSOE, que la policia nacional de Catalunya sigui una mena de policia municipal arregladeta subsidiària i depenent d’una mena d’FBI a l’espanyola. Això seria malbaratar el somni de tots els que han lluitat durant les últimes dècades perquè Catalunya tingués un model policial amb majúscules.
