El Col·lectiu Coronel Escofet, del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC), realitza una exhaustiva anàlisi de la reestructuració del Cos de Mossos d’Esquadra. Una reorganització que, observa el Col·lectiu, s’haurà d’estendre més enllà de la direcció general de la policia. A la web del CEEC podeu seguir les diferents notícies publicades sobre tots els esdeveniments que s’han produït a la Policia de Catalunya.
El passat 19 de juliol, el conseller Joan Saura va fer pública en roda de premsa la reestructuració de la Direcció General de Policia. De fet, es tractava d’anunciar els canvis en l’organigrama alhora que anunciar els noms dels comandaments que assumiran els llocs de màxima responsabilitat en la cúpula de la policia catalana.

L’estructura fins ara vigent va ser establerta el 2002, en època de CiU i amb Xavier Pomés al capdavant d’Interior. D’aquest organigrama en destacava la creació de la Subdirecció General Operativa, la qual assumia el comandament operatiu del cos de Mossos d’Esquadra. Aquesta subdirecció va ser exercida, tot i que no en va ser nomenat explícitament, en tot moment per Joan Unió, que de fet es convertia així en el “cap del cos”, si bé no en sctrictu senso. Es mantenia així l’estructura piramidal, aguda en el seu cim, que ja era tradicional en el cos i que antigament, envoltada de moltes i grans polèmiques, va ser exercida per comandaments provinents de les forces armades espanyoles.

La nova subdirecció suplia l’existència de la Subdirecció General de la Policia, la qual va ser exercida, entre d’altres, per algun exmembre del Cuerpo Superior de Policía, algun “comissari polític” de CDC i algun exmilitant comunista.

La nova Subdirecció Operativa de la Policia anunciada per Saura anirà a càrrec del comissari Josep Milán, qui exercia com a Coordinador de Serveis Operatius. Aquesta figura va ser creada el mes de febrer d’enguany, en una reestructuració provisional prèvia que, d’entre d’altres coses responia a la situació creada pel reingrés del major Joan Unió a la policia espanyola, de la qual provenia i n’era inspector, per a després passar a la segona activitat, fent-se càrrec dels serveis de seguretat d’una caixa d’estalvis catalana.

Milán prové de la Policia Local de Sabadell, on era sotsinspector. Ingressà com a inspector a la Policia de la Generalitat, ascendint al cap de pocs anys a intendent. Posteriorment, en els darrers dies de govern de CiU seria nomenat comissari, juntament amb els comissaris David Piqué i Joan F. Martínez Roma. Josep Milán passa a ser el funcionari del cos de Mossos d’Esquadra que ocupa el lloc de més responsabilitat, però no passa desapercebut per a molts que es repeteix el mateix que amb Joan Unió: la màxima responsabilitat no serà exercida per un policia que provingui de dins dels Mossos d’Esquadra, és a dir, per algú que no vingués ni de la policia local, ni de les forces armades ni les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Entre els crítics per la tria de Milán per aquest càrrec es manté que aquesta és una nova evidència que l’actual equip d’Interior veu els mossos com una policia local gran i subsidiària de l’Estat. Hi ha qui afegeix que te molt bons avaladors en l’entorn del conseller i d’IC. Entre els seus defensors es valora positivament la tasca realitzada per Milán al capdavant de la Comissaria General Territorial, una macrocomissaria general, en el decurs del desplegament.

De la Subdirecció Operativa depenien directament la Divisió d’Afers Interns, l’Àrea de Protocol i l’Àrea del Portaveu, que es denominarà Àrea de Comunicació i passen a dependre directament del Director General de Policia.

Són cinc en total les comissaries generals, divisions i àrees que passen a dependre directament del director general de Policia. Sobre aquest canvi hi ha opinions per a tots els gustos. Per als uns, el poder polític s’atribueix responsabilitats i funcions que abans depenien de comandaments policials, en concret de qui feia la funció de “cap del cos” o de subdirector operatiu. Per a altres, concentrar tantes responsabilitats (o poder segons es miri) en un càrrec policial podia ser excessiu o podia portar al bloqueig.

En síntesi: el director tindrà més responsabilitats (poder?) directes i el subdirector operatiu tindrà menys responsabilitats (poder?).

La Comissaria General d’Investigació (CGIC), que fins ara aglutinava les divisions d’Investigació Criminal, Policia Científica i Informació serà d’on dependran tots els serveis d’investigació criminal. Això significa un important canvi en el model organitzatiu dels serveis d’investigació, els quals, fins ara, tenien una dependència directa dels caps policials territorials. Les unitats regionals i les unitats especialitzades d’investigació estaran sota una mateixa dependència, amb el qual es pretén donar una major coherència en la investigació de les diferents tipologies delictives arreu del país, així com també amb les diverses manifestacions del crim organitzat.

Com a cap d’aquesta comissaria general ha esta designat el comissari Antoni Permanyer, fins ara cap de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC). Que ingressà als Mossos d’Esquadra amb la 1a promoció, fa 25 anys, va ser home de la màxima confiança de Joan Unió i ha estat al capdavant de diferents àrees bàsiques policials en el procés de desplegament, així com sotscap de la Regió Metropolitana Nord.

Deixarà de dependre de la CGIC, de fet ja començà a deixar de dependre’n després dels canvis anunciats el febrer, la Divisió d’Informació, encarregada entre d’altres coses de la investigació de terrorisme. Aquesta divisió dependrà també directament del director de la Policia. Aquest canvi és sota el microscopi i no sota la lupa, atès que en funció del paper que hi juguin els directors generals serà una veritable i professional servei d’informació o pel contrari, una divisió encarregada de netejar les clavegueres del poder. Esperem que aquesta dependència directa reforci el funcionament d’aquesta divisió i es materialitzi el trencament amb persones i formes de treballar que corresponen al passat.

Dins la CGIC seguirà existint la Divisió d’Investigació Criminal (DIC), de la qual caldrà designar-ne un nou cap. Aquesta divisió s’estructurarà en les següents àrees:

- Investigació de Persones (bàsicament homicidis, agressions sexuals, tràfic d’éssers humans).
- Investigació del Patrimoni (principalment robatoris amb força, atracaments i delictes econòmics).
- Crim Organitzat.
- Territorials d’investigació.

Dins la CGIC romandran els serveis de policia científica i anàlisi criminal i també s’hi crearà una Àrea Tècnica d’Investigació.

La Comissaria General Territorial (CGTER), de la qual depenien fins ara més serveis policials, tant pel que fa al nombre de policies com de diversitat de tasques, passa a ser una comissaria bàsicament dedicada a la seguretat ciutadana. Les funcions corresponents a policia de trànsit i de policia administrativa seguiran integrades en aquesta comissaria general. Aquesta és la comissaria que també es desprèn de més responsabilitats. Tot i així, seguirà essent una de les comissaries de més pes en l’organigrama.

Al capdavant de la CGTER hi haurà el comissari Manuel Castellví, fins ara cap de la Regió Policial Metropolitana Nord, prové dels Mossos d’Esquadra anteriors a la creació de la Policia Autonòmica i anteriorment ha estat el sotscap i després cap de la Regió de Girona.

La CGTER s’estructura en dues coordinacions regionals, les metropolitanes i les no metropolitanes. Al capdavant d’aquestes hi haurà el comissari David Piqué i Joaquim Belenguer, respectivament. Piqué, que ingressà al cos de Mossos d’Esquadra en temps de la Generalitat fins fa pocs mesos, va estar al capdavant de la Comissaria General Tècnica, lloc del qual va ser cessat sense que se’n hagin fet públics els motius, havia estat cap de l’Escamot-16, embrió dels serveis d’informació- i sotsdirector de l’Escola de Policia de Catalunya. Belenguer, abans inspector del Cuerpo Nacional de Policía, havia estat fins ara cap de la Regió Policial de Girona i abans cap de l’ABP del Maresme.

Substituirà Castellví al capdavant de la Regió Policial Metropolitana Nord, el comissari Joan Carles Molinero, fins ara sotscap de la Comissaria General d’Investigació Criminal. Molinero ingressà amb la primera promoció, fa vint-i-cinc anys i després d’estar destinat a l’Escamot 16, va passar a ser cap dels serveis d’informació durant molts anys, lloc del qual va ser traslladat amb l’arribada de la consellera Tura.

De la Regió Policial de Girona se’n farà càrrec l’intendent Joaquim Bayarri, fins ara coordinador de regions metropolitanes.

S’ha designat cap de la futura Regió Policial Camp de Tarragona, on s’iniciarà el desplegament el novembre d’enguany, l’intendent Jaume Giner, fins ara coordinador de regions no metropolitanes.

Totes les regions policials disposaran de les següents àrees i unitats:

- Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO).
- Àrea Regional de Trànsit (ART).
- Unitat Regional de Policia Administrativa (URPA).
- Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà.

Les regions policials seguiran estructurant-se en Àrees Bàsiques Policials.

Es crea la Comissaria General de Recursos Operatius (CGRO), que integrarà serveis especialitzats en seguretat ciutadana, estructurats en les següents divisions i àrees:

- Divisió d’Intervenció: Integrada per l’Àrea de Brigada Mòbil i per l’Àrea de Grup Especial d’Intervenció.

- Divisió de Suport Operatiu: integrada per l’Àrea del Tedax, Àrea Central de Suport Operatiu, Àrea d’Escortes i Àrea Tècnica de Planificació de Dispositius.

El comissari Joan F. Martínez Roma serà el cap d’aquesta nova comissaria general. Martínez Roma, que ingressà a la policia catalana fa vint-i-cinc anys, també amb la primera promoció, va ser cap de la Regió Policial de Ponent i va ser el responsable del desplegament en aquella regió.

El mes de febrer, arran dels canvis anunciats pel director de la Policia, començava a funcionar la Comissaria General de Planificació i Organització (CGPO), substituint la Comissaria General Tècnica, que desapareix i hereta les seves funcions. Al capdavant d’aquesta comissaria general hi seguirà el comissari Emili Quevedo, que havia estat sotscap de la Comissaria General Tècnica. Quevedo ha desenvolupat la gairebé totalitat dels seus vint-i-cinc anys de carrera professional en responsabilitats de planificació estratègica i prospectiva, especialment vinculades al creixement i desplegament del cos, amb un temps previ a telecomunicacions. Molts dels seus companys li critiquen i retreuen la manca de coneixement i experiència en tasques i responsabilitats operatives. Aquesta comissaria dependrà directament del director general.

No es produiran canvis a la Regió Policial Metropolitana, al capdavant de la qual continuarà el comissari Joan Miquel Capell, ni tampoc a la Metropolitana Sud, on seguirà l’intendent Ferran López. Al capdavant de les regions policials Ponent, Central i Pirineu Occidental segueixen, respectivament, els intendents Xavier Monclús, Miquel Esquius i Ramon Calsina.

Del director general de la Policia, a més dels serveis que hem esmentat, seguiran depenent la Subdirecció General d’Administració i Serveis i la Subdirecció General de Recursos Humans. No en dependrà en canvi la Subdirecció General de Policies Locals.

No podem fer una correcta valoració dels canvis en l’estructura de la Direcció de la Policia, i per tant en el cos de Mossos d’Esquadra, en no conèixer el text del projecte de decret, atès que hores d’ara no s’ha fet públic. Esperarem a conèixer-ne el contingut. Tot i així, ens arrisquem a valorar positivament que es facin canvis després dels 23 anys de govern de CiU. El pas de la consellera Tura no es va significar per canvis en profunditat, ni tampoc en superfície. Per a molts, Tura va ser continuista i a part d’exercir l’autoritat que li corresponia com a consellera d’Interior i exercir com a croada en la seguretat viària, no va fer molt més. Va avançar el desplegament de Mossos d’Esquadra a Mora d’Ebre, Reus i Tarragona, repercutint això negativament en el nombre dels efectius de Barcelona i assumint responsabilitats que li corresponien a l’Estat i al Ministeri de l'Interior.

Amb la roda de premsa, el conseller Saura posava fi a diverses incògnites. Feia uns mesos van prendre possessió els sis nous comissaris. Aquests van ser seleccionats per la consellera, a corre-cuita, en saber que no continuaria a Interior i en un acte que semblava més expressió de rebequeria que de responsabilitat i coherència. Feia allò que tan havia criticat en els seus antecessors de CiU en el càrrec, quan en saber que no governarien i també a corre-cuita, van nomenar a tres comissaris.

Fins una hora abans de la roda de premsa els màxims comandaments del cos no van saber quina seria la seva destinació, malgrat que feia mesos que es parlava que hi hauria canvis.

Tothom sabia des de feia molts mesos que en el si de la policia catalana hi haurien canvis. Canvis en l’organigrama i en els llocs de destinació de molts comandaments de l’escala superior (comissaris i intendents). Això havia de comportar canvis també en molts llocs i categories del cos. Aquesta espera, juntament amb els rumors en moltes ocasions interessats, havien arribat a provocar malestar entre els funcionaris de la policia catalana. Contribuí a crear malestar també el silenci i la manca d’informació sobre quin seria el contingut i abast de la reestructuració. D’altra banda, i a diferència de la reestructuració de l’era Pomés, no es va demanar el parer als màxims comandaments ni tampoc se’ls va informar de quin seria el contingut del decret.

Ben segur que els canvis en l’organigrama i en els comandaments no han estat fàcils. Les crisis dels vídeos de Les Corts i del kobutan, amb el paper hiperactiu i beligerant que hi han jugat molts dels diferents actors, sense oblidar el conseller, secretaris, directors generals, oposició, mitjans de comunicació i sindicats, així com el parèntesi de les eleccions municipals no han ajudat gaire a donar celeritat al procés.

No podem d’oblidar que el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació és un “macro departament” que per molt que Joan Saura s’escarrassi en fer eficaç essent ell mateix eficaç, té encomanades responsabilitats tan importants i diferents que requeririen una altra reestructuració de més abast, de més volada. Un cop es posi en funcionament el nou organigrama de la DGP caldrà començar a pensar en un altre organigrama del Govern de Catalunya i separar Interior de Relacions Institucionals i Participació.

Com s’ha fet palès en les crisis esmentades, són molts els interessos i els interessats en què el cos de Mossos d’Esquadra no funcioni i que ho faci tot malament. Benvinguda la reestructuració, que ben segur no serà la definitiva com també fa uns dies apuntava Saura, però ha de permetre que la policia de Catalunya avanci i es consolidi.

Aquesta reestructuració no ha de ser una cortina de fum que ens faci oblidar altres aspectes fonamentals com són l’aplicació de la nova llei de l’Institut Català de Seguretat, el desplegament de l’Estatut d’Autonomia en matèria de seguretat pública i el funcionament de la Junta de Seguretat.