Qui és qui en el submón de l'extrema dreta? Què defensen els suposats partits proeuropeus España 2000, Plataforma x Catalunya o Iniciativa Habitable? Quines especificitats té Democracia Nacional -el partit convocant de la manifestació que va acabar amb l'assassinat d'un militant antifeixista a Madrid- respecte els altres grupúsculs? Tots aquests dubtes, i molts més, són els que respon aquesta setmana El Temps al reportatge Els fills de Le Pen, en què dissecciona els intents del neofeixisme espanyol de reciclar-se a ulls de l'opinió pública.
En una setmana marcada per l'assassinat del jove antifeixista espanyol i per la conferència d'un líder del Ku Klux Klan a la llibreria Europa de Barcelona, El Temps realitza un complet mapa dels malentesos personals que existeixen entre unes i altres famílies d'ultres espanyols, així com exposa qui en són els seus tutors, tant a nivell internacional com estatal -amb l'exdirigent del CEDADE Ernesto Milá Rodríguez al capdavant.
El reportatge pren com a punt de partida unes aclaridores declaracions que l'ultra José Anglada va fer a un periodista d'incògnit de Canal 9: "En aquests moments he entès que ni a Vic ni a Catalunya no ens interessa relacionar-nos amb tot allò franquista, la bandera espanyola, l'àliga, que la porto al cor, però políticament no ens interessa". Aquesta íntima idea d'Anglada no pretén, ni més ni menys, que imitar mimèticament el moviment antiimigració que a França ha donat tants bons resultats al Front National de Jean-Marie Le Pen. Així mateix, d'altres personatges ultres d'arreu de l'estat també volen sumar-se a aquesta nova filosofia: l'empresari de prostíbuls i empreses de seguretat José Luis Navarro (España 2000) i l'exlíder extremeny de la Falange y de las JONS Manuel Leal Gil (Madrid Habitable/Iniciativa Habitable).
