La lluita contra el terrorisme d’arrel islàmica requereix la màxima unitat de totes les forces policials, tant nacionals, estatals, com europees, i també el suport dels grans serveis d’intel·ligència internacionals. Per aconseguir aquest objectiu cal, però, no ferir susceptibilitats, i no exercir prepotències heretades de l’època del “todo por la pátria”. Avui ja no hi ha pàtries imperials a defensar, hi ha la defensa coordinada contra un enemic global.
Aquesta reflexió avui és evident quan unitats especials de la guàrdia civil, com si fossin el setè de cavalleria en territori comanxe, actuen sense cap mena de coordinació policial amb la policia de Catalunya. Exhibint maneres molt normals a Euskadi, per desgràcia, però que a Catalunya no s’havien vist, tractant com si fossin “zipayos” a la nostra policia.

Trobem a faltar rigor i fermesa al Departament de l’Interior de la Generalitat, que hauria d’exercir l’autoestima per les seves forces de seguretat, i els seus serveis d’informació. No es pot repetir el que ja passa a Espanya entre el protagonisme de “la policia nacional” i “la guàrdia civil”. I que ara aquestes maneres de fer es portin a Catalunya, que està en ple desplegament del seu model propi de seguretat. Ara cal la unitat màxima, i no llepar-se les ferides que es puguin produir, perquè primer hi ha la seguretat dels ciutadans i de les nostres institucions. Però una vegada baixi la tensió cal parlar amb claredat entre el conseller de l’Interior i el delegat del govern central a Catalunya per evitar les disfuncions i prepotències de la guàrdia civil en les últimes operacions.

La policia de Catalunya mereix la confiança dels ciutadans, les seves institucions, i ha de ser respectada per l’Estat espanyol.