El Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, el CEEC, ha publicat en el seu web una aportació del col.lectiu Coronel Escofet, que fa una valoració sobre el nou Estatut i la seguretat. Un tema que han passat per alt pràcticament totes les forces polítiques, i que no ha produït cap tipus de negociac El Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, el CEEC, ha publicat en el seu web una aportació del col.lectiu Coronel Escofet, que fa una valoració sobre el nou Estatut i la seguretat. Un tema que han passat per alt pràcticament totes les forces polítiques, i que no ha produït cap tipus de negociació amb l’Estat, denotant el desinterès general per aquesta qüestió. A continuació reproduïm l’article. Ho deia Romanones: “Hagan ustedes las leyes que yo haré los reglamentos”. Això és el primer que ens ve al cap en llegir l'apartat referit a la seguretat pública en el document, publicat per un diari de Barcelona, que recull el presumpte acord pactat pel PSC/PSOE-CiU-ICVE de nou Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Després de llegir el que sembla que serà l'article 164 del futur Estatut, el sentiment és de decepció doncs l'efecte de la tisora ha estat devastador, fins el punt que podem afirmar que no s'hi semblen gairebé gens projecte i resultat final. Podríem resumir-ho en que és un redactat que ho deixa tot a mans de posteriors lleis i de la legislació estatal. Només cal llegir i comparar els tres textos: l'Estatut encara vigent, el projecte aprovat pel Parlament de Catalunya i el presumpte acord de La Moncloa. Les diferències són prou evidents.
Estem davant la repetició de l'episodi que es va viure fa anys, amb la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat de 19861, encara vigent avui, la qual va significar una retallada i rebaixa del sostre del marc competencial en matèria de seguretat pública. Aquesta llei orgànica va ser aprovada amb el PSOE al govern espanyol i CiU al govern català. Aquesta llei no va ser modificada durant els vint-i-sis anys posteriors, amb el PSOE encara al govern espanyol, amb CiU al govern català ni, evidentment, amb el PP al poder.
La LOFCS estableix com d'aplicació directa als Mossos d'Esquadra els articles 5, 6, 7 i 8, els quals es refereixen entre d'altres, a principis bàsics d'actuació i disposicions estatutàries comuns a tots els cossos de seguretat. També els articles 38, 43 i 46, que baixen el sostre competencial. A tall d'exemple, l'article 46 estableix que en el cas de coincidir en un operatiu mossos d'esquadra i policies nacionals o guàrdies civils, seran aquests últims qui n'assumiran la direcció de l'operació. El paper que aquesta Llei atorga a les policies locals és encara més secundari i subordinat als cossos de l'Estat. Pel que fa a les funcions de Policia judicial, estableix que aquestes seran exercides pels cossos de seguretat de l'Estat a través de les unitats de Policia Judicial. Atorga a les policies autonòmiques i locals el caràcter de collaboradores en aquesta funció. Serà per això que les unitats d'investigació de delictes del cos de mossos d'esquadra no s'anomenen “unitats de policia judicial” i s'anomenen “unitats d'investigació” (comarcal, regional o central) ?.
Altres lleis i reglaments van retallar les competències de la policia catalana, com per exemple el Real Decreto de Policia Judicial2 en establir que integraven les unitats orgàniques de policia judicial el Cuerpo Nacional de Policia. excloent-ne d'aquestes els mossos d'esquadra i les policies locals. També les excloïa de la participació a la Comisión Nacional de Coordinación de la Policía Judicial i de les Comisiones Provinciales de Coordinación de la Policía Judicial. L'any 2002 es va modificar amb un pedaç3 el decret de Policia judicial, permetent que Catalunya pogués participar a les esmentades comissions.
Aquesta legislació, aquests “reglaments”, van servir de pretext durant molts anys a jutges presumptament progressistes, que esgrimint la LOCFS arribaren a negar, mitjançant acords com per exemple els de la Junta de Jutges de Barcelona, el caràcter de policia judicial als Mossos d'Esquadra i Policies Locals, negant-los el poder presentar-los directament els detinguts, havent de presentar-los als cossos policials de l'Estat.
Caldrà veure en el futur immediat si l'Estat, a través de les seves policies, i especialment a través del Cuerpo Nacional de Policia, manté el monopoli que li atorga la LOFCS en les relacions amb Interpol i Europol, fins i tot en detriment de la Guardia Civil, no permetent la participació que actualment es fa de manera gairebé clandestina i mig “d'estranquis” en organitzacions i fòrums internacionals de seguretat pública i molt menys la seva collaboració i auxili a policies d'altres països.
Per sort, el redactat de l'acord del possible nou Estatut, ja no obliga a que els comandaments dels mossos d'esquadra provinguin de les FAE ni de la GC ni CNP. L'experiència no reeixida de tres màxims comandaments procedents de l'Exèrcit de Terra i de l'Exèrcit de l'Aire van portar a que posteriorment s'optés per triar i designar com a persona amb més alt rang del cos un policia procedent de la policia espanyola, el qual encara avui és al capdavant de la Policia de la Generalitat. Segons sembla, el nou Estatut permetrà que un mosso d'esquadra pugui esdevenir màxim comandament.
Aparentment, el text estatutari també eliminarà la fiscalització permanent a que es veu sotmesa la Policia catalana a l'hora de determinar aspectes com reglament, dotació, composició numèrica. No tot és negatiu.
Hi ha però un dubte que ens envaeix i és si el contingut d'aquest article 164 del futur Estatut va ser resultat de la negociació del “quadripartit” o només d'aquells que hores d'ara han manifestat que hi votaran a favor. Ho investigarem perquè si el resultat de fer les lleis és aquest... no volem ni pensar en com poden ser els reglaments referits a la seguretat pública.
