Alfredo Pérez Rubalcaba, candidat del PSOE a les eleccions generals, ha rebutjat aquest dimarts en una entrevista a Rac1 el dret a decidir o el concert per a Catalunya. Segons Rubalcaba, els ciutadans bascos ja van exercir el seu dret a decidir quan es va votar la Constitució i l'Estatut de Gernika.

També ha assegurat, en un trampós argumentari, que -malgrat que és difícil- el marc legal actual conté camins per aconseguir la independència. "Impossible is nothing", ha dit, afegint que aquestes vies són "com les meigas. Haberlas haylas". "El dret a decidir està a la Constitució" i "a l'Estatut de Gernika", "i jo crec que els bascos decideixen cada vegada que voten", ha sentenciat. Segons Rubalcaba, els bascos "ja tenen dret a decidir en el marc d'una Constitució que s'ha votat majoritàriament a Espanya i a Euskadi" i, en tot cas, si es vol defensar aquest dret, s'ha de fer "amb les mateixes armes" democràtiques amb què s'hi oposa ell. Un argument trampós, perquè el mateix Rubalcaba sap que per la via de la legalitat espanyola no es pot aconseguir la independència, tenint en compte que una reforma de la constitució espanyola passa inexorablement per un acord entre PP-PSOE, els dos grans partits estatals que, evidentment, mai no acceptaran la secessió de cap nació de l'Estat. Tot i saber-ho, però, Rubalcaba s'escuda en una constitució que va ser votada en un context social infinitament diferent a l'actual.

Rubalcaba també ha rebutjat que es pugui aplicar a Catalunya una fórmula de concert fiscal semblant a la que tenen el País Basc i Navarra, així com una reforma immediata del sistema de finançament. Segons el candidat socialista, el model que es va aprovar el 2009 "és el millor" de la història del país, i cal esperar que expiri la clàusula de revisió que va quedar marcada en cinc anys. Aleshores, ha dit, "veurem què hi ha" i "es pot discutir", però "si per pacte fiscal es parla del concert, la resposta és evident".

Rebutja modificar la política penitenciària abans del 20-N
Rubalcaba també ha rebutjat fer "grans canvis" a la política antiterrorista abans de les eleccions generals, inclosa la política penitenciària i la dispersió de presos d'ETA. "No és bo posar la política antiterrorista a la campanya electoral" ha afirmat malgrat les peticions que el president del PNB, Iñigo Urkullu, va expressar dilluns després de reunir-se amb el lehendakari, Patxi López. "Crec que cal esperar. Això ha de madurar, i estarem pendents de les víctimes", ha dit, i per tant "crec que abans del 20-N no s'ha de fer res" i que "cal mantenir" la política penitenciària actual.