Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 16 de de febrer del 2016 | 11:52
Notícia · Política

Podem considera els casos del Quebec i Escòcia com a referents per a Catalunya

Una anàlisi fet pel periodista Pep Martí a Nació Digital repassa les bases de l'acord que va presentar ahir Podem de cara a un possible pacte amb el PSOE. Així ens explica que  Sota el títol Un país per a la gent. Bases per a un govern estable i amb garanties, Podem ha elevat  al PSOE una proposta d'acord per fer viable un govern de coalició d'esquerres.

En el text, s'estableix el referèndum a Catalunya, que el portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando, ja ha rebutjat responent a Iglesias: "Pablo, no sabes dónde estás". Però a banda del referèndum, hi ha moltes altres elements en el document que mostren la concepció de l'Estat que té Podem. El text porta el segell de Podem, En Marea i En Comú Podem. No així de Compromís-Podem, el soci al País Valencià, que va decidir passar al grup mixt del Congrés quan no es va admetre la seva constitució com a grup propi.

El Quebec i Escòcia, referents

En l'apartat en què es diu que "és imprescindible un referèndum amb garanties a Catalunya", s'afegeix que "existeix a més un marc internacional que mostra, tant en el cas del Canadà en relació al Quebec com en el del Regne Unit en relació amb Escòcia, que aquest és el camí real per una resolució positiva i el millor marc possible perquè els diversos projectes puguin ser defensats en la seva plenitud".

Crida l'atenció que el text de Podem esmenta el jurista Herrero de Miñón en els debats de la Constitució de 1978, quan parlava de "la voluntat de viure junts" i com, posteriorment, va dir que "si un determinat poble de l'Estat pretengués el seu suposat dret a l'autodeterminació, cap constitució ho podria impedir". El document de Podem assegura que una part important dels ciutadans de Catalunya han deixat de creure en la voluntat de viure junts, i això perquè se'ls nega el dret a expressar-se.

El text explicita les dificultats que pot suposar una reforma constitucional, que requereix el consens amb el Partit Popular, que tot i representar actualment menys del 305 dels vots, pot bloquejar la reforma al parlament. Per salvar aquest obstacle, Podem mostra diversos articles constitucionals que impliquen recórrer a la ciutadania directament: l'article 1 (sobre la sobirania nacional), l'article 23 (que esmenta la participació dels ciutadans en els afers públics) i el 92 (referèndum consultiu).

La federació de comunitats

En el moment d'elaborar-se el text constitucional de 1978, es va aprovar un article, el 145, que prohibeix explícitament tota possibilitat de federació entre diverses comunitats autònomes. Sense citar-les, era evident que es volia impedir un intent de federació dels Països Catalans i del País Basc i Navarra. En el document presentat pels de Pablo iglesias, es defensa suprimir la prohibició de federació entre comunitats. Un altre gest a les nacions perifèriques.

Es propugna alhora que les comunitats que vulguin podran formar part de les delegacions de l'Estat en les negociacions amb la Unió Europea. Podem es mostra també favorable a la supressió de les diputacions provincials… tret de les basques.

Plantar cara a la Comissió Europea

En el document, es propugna un canvi de política macroeconòmica per encarar la crisi. S'aposta per una política expansiva i es diu que, davant les exigències de la Comissió Europea, l'estat espanyol "no reduirà la despesa total de l'Estat ja pressupostada per aquest 2016, i no reduirà cap de les partides que afecten els serveis públics fonamentals".

Propugna, d'acord amb altres països, unes negociacions en el si de la UE per aconseguir la flexibilització dels criteris del Pacte d'Estabilitat. L'elevat índex d'atur d'Espanya hauria de ser, diu el text, un argument de pes en aquestes negociacions. Així mateix, es parla d'un pla de benestar Social i modernització econòmica, que impliqui un increment pressupostari de 24.000 milions d'euros cada any i mantenint constant el percentatge de despesa pública sobre el PIB.

Democratització del sistema d'elecció d'alts càrrecs

Es parla en el document d'elecció per consens de molts dels alts càrrecs de l'administració, com: governador i consellers del Banc d'Espanya, president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, el president del FROB, la major part dels secretaris d'Estat, fiscal general de l'Estat, directors generals de la Policia i la Guàrdia Civil, director del CNI i del cap de l'estat major de la Defensa, etc. Se subratlla que cal democràcia i transparència en la selecció i designació d'aquests alts càrrecs de l'estat, però el cert és que no es concreta quin seria aquest sistema d'elecció per consens.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat