Pilar Fernández Bozal

Barcelona · El nomenament de Pilar Fernández Bozal com a consellera de Justícia amb el nou govern encapçalat per Artur Mas va indignar al món sobiranista pel seu passat, clarament contrari a una iniciativa popular com les consultes sobre la independència. Sent advocada de l'Estat, Bozal va presentar els recursos contra la consulta d'Arenys de Munt afirmant que posava en perill "l'estabilitat política i social" d'Espanya. "Tant si la qualifiquem de referèndum com si la qualifiquem de mera consulta popular municipal és necessària l'autorització del Govern de la nació [espanyola, evidentment]", afirmava aleshores Bozal, que va arribar a equiparar el fet de cedir espais municipals per celebrar la consulta a la decisió dels ajuntaments bascos de permetre instal·lar les capelles ardents d'etarres en edificis consistorials.

En tot cas, el passat de la consellera en aquest afer és més que conegut i, de fet, dóna més valor encara al fet que hagi canviat d'opinió –rectificar és de savis, diuen- i s'hagi sumat a la iniciativa. Bozal ha votat de manera anticipada a la seu de la Fundació CatDem, i el portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch, s'ha congratulat d'aquest pas endavant. "A mi el sentit del vot m'és igual, el fet és que la gent voti. [...] A més és la persona que en la consulta d'Arenys de Munt dirigia l'Advocacia de l'Estat. És com tancar el cercle d'una manera increïble fa res, fa dies fins i tot. Estan passant coses realment molt impressionants", ha conclòs Bosch en declaracions a Catalunya Ràdio.

Amb Bozal, la vicepresidenta Joana Ortega és l'única primera fila del govern que encara no ha votat ni ha assegurat si ho faria –n'hi ha que encara no han pogut votar perquè al seu municipi no s'ha celebrat la consulta, però han manifestat la seva voluntat de fer-ho. Així doncs, i després d'uns inicis carregats d'ambigüitat, l'executiu de Mas ha anat virant cap a postures favorables a la participació de la consulta.

De Gispert
No tot són bones notícies, però. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, al·ludint a la responsabilitat del seu càrrec, ha afirmat que no votarà a la consulta, sumant-se a la negativa ja coneguda de Duran Lleida. En un article a l'Avui, Alfred Bosch ha pregunta a de Gispert el perquè del seu no. "Per quins set sous aquest referèndum no mereix el teu vot? Perquè no és una cita oficial? I la cèlebre consulta de la Diagonal? I la votació de l'AMPA de l'escola dels nens, o de la comunitat de veïns? Tampoc mereixerien el teu vot?", ha qüestionat Bosch, que ha afegit que "el president d'una cambra ha de vetllar per la democràcia i la seva eina més preuada, que és el vot […] I no votar és abstenir-se, se'n diu així. Si vols passar a la història com una presidenta abstencionista, endavant. A la pròxima cita, quina credibilitat tindràs per cridar la gent a votar? Potser la gent voldrà prendre exemple de la teva posició i s'abstindrà".