Aquests dies la política basca s?ha catalanitzat. Euskadi mira a Barcelona, i no tothom ho fa amb els mateixos ulls. L?esquerra abertzale, per exemple, esperava una actitud més ambiciosa del nacionalisme català en general, i d?Esquerra republicana en particular, davant la reforma de l?Estatut. A casa d?Arnaldo Otegi no acaben d?entendre perquè Mas i Carod s?han autoimposat els límits de la Constit Aquests dies la política basca s?ha catalanitzat. Euskadi mira a Barcelona, i no tothom ho fa amb els mateixos ulls. L?esquerra abertzale, per exemple, esperava una actitud més ambiciosa del nacionalisme català en general, i d?Esquerra republicana en particular, davant la reforma de l?Estatut. A casa d?Arnaldo Otegi no acaben d?entendre perquè Mas i Carod s?han autoimposat els límits de la Constitució espanyola, retallant les aspiracions nacionals catalanes abans que les tisores del Congrés de Madrid hagin entrat en acció. Batasuna esperava, volia i desitjava que ERC i CiU lluitessin fort per aconseguir un text potent, de màxims, que qüestionés els actuals marcs polítics i jurídics i que, de retruc, afavorís la causa basca. En els plans dels independentistes bascos, una Catalunya reivindicant altes quotes de sobirania hagués afavorit el procés de pau a Euskadi i hagués reforçat els plantejaments abertzales davant Zapatero, el PSOE i el PP. En lloc d?aquest escenari, però, una desencisada Batasuna arriba a la conclusió que els catalans han pactat un Estatut de mínims i que ERC ha evitat l?enfrontament amb els poders espanyols, renunciant així a posar sobre la taula una qüestió clau com és el dret d?autodeterminació. Mentre, el PNB ha fet costat en tot moment a CiU al llarg del debat estatutari. Els de Josu Jon Imaz veuen bé les propostes apuntades per la federació catalanista, de fet reconeixen com una aportació pròpia el concepte de la relació bilateral Catalunya-Estat que ha assumit Artur mas. En el que sí coincideixen Batasuna, el PNB i la resta de partits abertzales és en deixar clar que la via catalana no serveix per a Euskadi. Els límits de l?Estatut no poden ser un sostre per als bascos i confien que Zapatero no caigui en la temptació de barrejar les dues coses. Els que sí que han decidit barrejar-ho tot són els populars. María San Gil creu que ETA impulsa la reforma de l?Estatut català a través d?ERC. Segons la presidenta del PP basc, la treva catalana cuinada a Perpinyà no va ser ?gratis et amore? i està convençuda que el preu és la descomposició de l?Estat de les Autonomies. I enmig d?aquesta picabaralla ETA i Zapatero continuen amb l?intercanvi de missatges per encarrilar una futura pau. En l?últim comunicat, l?organització armada creu que vivim un moment de ?noves oportunitats? i el president espanyol insisteix que el seu govern donarà ?tots els passos necessaris? si ETA dona el ?pas decisiu? i abandona les armes.
