A poques hores de la votació final de l'estatut, quan tothom està pendent de qualsevol possibilitat que pugui conduir a l'acord final entre CiU i el Govern en matèria de finançament, el secretari general de CiU i líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, intenta obtenir el protagonisme que no se li ha donat en les negociacions de l'estatut assegurant A poques hores de la votació final de l'estatut, quan tothom està pendent de qualsevol possibilitat que pugui conduir a l'acord final entre CiU i el Govern en matèria de finançament, el secretari general de CiU i líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, intenta obtenir el protagonisme que no se li ha donat en les negociacions de l'estatut assegurant que el rebuig de CiU al model educatiu aprovat al nou Estatut, basat en la concepció de l'ensenyament públic, "ha de condicionar" el vot final de la federació nacionalista, almenys tant com el finançament: "Els diners són molt importants, però la llibertat ho és encara més. La llibertat dels pares per escollir l'escola dels seus fills és, per nosaltres, un element determinant de la nostra posició". La discussió és, doncs, si les escoles públiques han d'impartir religió obligatòria o no. Duran Lleida intenta posar traves a la decisió que ha de prendre la federació nacionalista, que tal com anuncia, està condicionada a l'acceptació de la darrera proposta de CiU de finançament, que ha donat aquest matí al PSC perquè l'estudiï abans del debat d'aquesta tarda. Però sembla a hores d'ara inimaginable que un estatut se'n vagi en orris perquè un partit de pes minoritari dins d'una federació vulgui que a les escoles s'ensenyi religió a tots els nens i nenes. Segons el líder democristià, el model educatiu proposat pel tripartit "no només atempta contra la Constitució sinó contra els pactes internacionals subscrits per l'estat espanyol". La dosi de religiositat al procés de l'estatut ja la va aportar la missa de les festes de la Mercè, en què l'arquebisbe de Barcelona va demanar a la patrona que il·luminés els ponents de l'estatut perquè s'aprovés... I Bono també ha resat, però perquè no s'aprovi.
