El món dels editorials dels diaris és curiós. Ara s?ha posat de moda tenir dos menes d?editorials: les ?grans? i les ?petites?. Els primers són els que semblen seriosos i toquen els grans temes amb formalitat, que no vol dir que siguin exercicis de moderació. Els segons, en canvi, hi són perquè l?editorialista es despentini. Un exemple, avui a El Mundo, titulat ?¿Se da cuenta el PSOE del lío en el El món dels editorials dels diaris és curiós. Ara s?ha posat de moda tenir dos menes d?editorials: les ?grans? i les ?petites?. Els primers són els que semblen seriosos i toquen els grans temes amb formalitat, que no vol dir que siguin exercicis de moderació. Els segons, en canvi, hi són perquè l?editorialista es despentini. Un exemple, avui a El Mundo, titulat ?¿Se da cuenta el PSOE del lío en el que nos está metiendo Zapatero??. Es veu que a Madrid també han descobert que això de l?Estatut és un embolic dels de Déu n?hi do. L?editorial s?estranya que els ponents de l?Estatut ?incluso se atrevan a afirmar que España es un Estado federal?, és de suposar que deu ser una afirmació fruit d?una sobretaula excitada, perquè el panorama espanyol està com està. Segons El Mundo, amb l?Estatut ?Cataluña dispondría de total autonomía en materia fiscal? i que també ?recibiría (...) una compensación del Estado en concepto de deuda histórica?. Castells ja firmaria. Naturalment davant de tanta alegria fiscal l?editorial es pregunta ?¿Se da cuenta el PSOE del lío en el que nos está metiendo Zapatero??. s a dir que el ?lio? és que en realitat que la ?materia fiscal? dels catalans la controlin els catalans. Però també preocupa, naturalment, ?esa peligrosa apelación a la autodeterminación?. Perillosa? Per a qui? Que potser és una amenaça? Gràcies per l?advertència, no cal que tornin a esgrimir els tancs del Boadella per fer perillós un dret fonamental i democràtic. Però pel que semblen preocupats és perquè ?los privilegios fiscales (...) serían abrumadoramente rechazados en el Congreso, lo que crearía un resentimiento muy difícil de cicatrizar en Cataluña?. Home, no es preocupin que al mal temps, bona cara, i aquí tenim alguns polítics experts en explicar lo positiu que és ser cornut i pagar el beure. Si el que val és la intenció. Però el millor de tot és el final. Tot és culpa del Zapatero. Es deu haver inventat ell el dèficit fiscal, la reivindicació nacional, la Generalitat i les quatre barres: ?Zapatero es perfectamente consciente de ello, pero sigue huyendo hacia adelante?. Tan endavant va el ?Presidente? que amb un somriure està a punt d?acotar la reivindicació nacional de Catalunya pels propers 30 anys, consolidant Catalunya com una comunitat autònoma.