L?Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) ha deixat les armes, però no s?ha autodissolt. Es manté com a estructura de combat nacional però renunciant a la lluita armada. s l?hora de fer política en un context transformat per l?existència de la Unió Europea. Aquesta organització va néixer el 1916 dins del moviment d?alliberament nacional del poble irlandès. La lluita política i armada va portar a la inde L?Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) ha deixat les armes, però no s?ha autodissolt. Es manté com a estructura de combat nacional però renunciant a la lluita armada. s l?hora de fer política en un context transformat per l?existència de la Unió Europea. Aquesta organització va néixer el 1916 dins del moviment d?alliberament nacional del poble irlandès. La lluita política i armada va portar a la independència d?una part, la més gran, de l?illa d?Irlanda mentre els britànics es quedaven amb la part del nord, l?Ulster. Després de la independència l?IRA va desaparèixer però va ressorgir el 1969 per defensar la comunitat nacionalista republicana de l?Ulster atacada i perseguida per la comunitat monàrquica pro-britànica, el que la premsa alegrement qualifica de catòlics i protestants. L?IRA és la guerrilla més potent i més ben organitzada que ha existit a l?Europa occidental des de mitjans del segle passat. La seva direcció ha seguit els canvis dels temps i quan tocava ha fet la transició de la lluita armada a la lluita política, liderada pel Sinn Fein. La transformació ha suposat que aquest partit polític que lluita per la reunificació irlandesa sigui en aquests moments la força política més important i majoritària dins de la comunitat nacionalista republicana. El seu objectiu de reunificar la nació irlandesa no l?ha assolit però, l?escenari polític i el context de la Unió Europea li permet seguir avançant cap aquesta fita. L?evolució demogràfica evoluciona en favor d?aquesta comunitat, fins ara minoritària, i està oberta la porta perquè el poble nord-irlandès pugui autodeterminar-se, és a dir, decidir el seu futur polític. Aquesta és la clau de volta que ha fet possible deixar les armes, el respecte a la voluntat política expressada a través de les urnes, que permet albirar l?horitzó de la reunificació sense necessitat de vessar més sang. La paraula ha passat de les armes a les urnes. En el segle XXI i dins de la Unió Europea aquest sembla ser el millor camí pels pobles que lluiten per la seva llibertat, sempre que estigui garantit el respecte polític a la seva voluntat lliure i sobirana.
