Barcelona · Les constants violacions als drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya són, ara per ara, el pa nostre de cada dia. Les darreres sentències d'alts tribunals en contra de la immersió lingüística i  de les normes que defensen l'ús normalitzat del català han deixat una imatge fixa i clara gravada a la retina dels polítics i de la justícia de Madrid: amb Catalunya i amb el català tot s'hi val. La darrera estocada a la llengua pròpia, propinada ahir mateix a través d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que deixa sense efectes alguns dels articles del reglament d'ús de llengües de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida, ha provocat el rebuig unànime i la indignació d'una part representativa de la societat i la política catalanes.

El líder de CiU, Artur Mas, ha fet una crida a la societat a plantar cara a aquestes mutil·lacions en qüestió lingüística i ha dit que el que busquen és "desmembrar" la identitat catalana a través de la llengua pròpia. Un mateix punt de vista ha manifestat el líder d'Esquerra, Joan Puuigcercós, que ha alertat de l'adveniment d'una vertadera croada en contra la llengua catalana perquè "els qui retallen els drets lingüístics dels catalanoparlants en realitat volen que desaparegui", amb la qual cosa Puigcercós ha proposat un pacte de la totalitat dels partits catalanistes en defensa de la llengua. Menys efusiu però també inconforme s'ha mostrat avui l'alcalde de la ciutat de Barcelona, Jordi Hereu, qui ha dit que acata la sentència del TSJC però que la recorrerà en defensa dels articles lingüístics, que "quedaran tal i com es van aprovar" al consistori de la capital catalana.

Rebuig unànime de la societat catalana
"Són unes mesures tendencioses que provenen de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut". La Plataforma per la Llengua ha dictaminat, d'aquesta manera, la gravetat de la qüestió, i ha denunciat en un comunicat que aquestes resolucions del TSJC són antidemocràtiques perquè contradiuen la llei de Política Lingüística 1/1998 aprovada democràticament pel Parlament de Catalunya. "Posen en entredit d'una manera que ratlla el ridícul qüestions bàsiques que ja es van resoldre a la transició, i a l'Estatut del 1979. Aquestes sentències confirmen que a l'Estat espanyol hi ha ciutadans de primera i de segona".

Tant o més contundent ha estat la resposta de l'entitat Òmnium Cultural, que a través de la seva presidenta, Muriel Casals, ha confirmat que la justícia està donant una imatge de Catalunya que no és la real i ha denunciat que aquesta utilitza la llengua catalana "per crear conflictes inexistents". Ambdós entitats socials han demanat a les administracions que actuïn en conseqüència.