La darrera crisi del tripartit, arran de la decisió del seu president de remodelar el Govern, el desenvolupament de la mateixa i els efectes collaterals han estat evidents al PSC i a ERC. En el cas dels republicans, tot i els avantatges d’ocupar àrees de poder i de l’aprenentatge que això representa i els mitjans que repercuteixen en el partit, ja hi comença La darrera crisi del tripartit, arran de la decisió del seu president de remodelar el Govern, el desenvolupament de la mateixa i els efectes collaterals han estat evidents al PSC i a ERC. En el cas dels republicans, tot i els avantatges d’ocupar àrees de poder i de l’aprenentatge que això representa i els mitjans que repercuteixen en el partit, ja hi comença a haver entre els dirigents que no estan implicats en el Govern de la Generalitat l’opinió que cal donar per acabada la legislatura, i que una vegada enllestit el procés de l’Estatut positiva o negativament, caldrà un avançament de les eleccions. Hi ha també dos plantejaments antagònics a ERC, els que creuen que cal una entesa amb l’aparell del PSC, i els que creuen que, provada l’experiència del tripartit, cal anar a un acord nacional amb CiU i altres sectors nacionalistes i sobiranistes del país. Allò que semblava impossible fa unes setmanes, està sobre la taula. A Puigcercós i Carod, després del debat del dia 2 a Madrid, els caldrà una consulta amb les bases i una comunicació permanent amb les bases i entorns d’ERC.
