Miravet I, Miravet II, i demà al matí, una tercera "cimera" convocada per Pasqual Maragall amb els màxims dirigents del PSC, CiU, ERC, ICV-EUA i el PP. Però la reunió només durarà una hora i mitja, el temps just abans que comenci el ple al Miravet I, Miravet II, i demà al matí, una tercera "cimera" convocada per Pasqual Maragall amb els màxims dirigents del PSC, CiU, ERC, ICV-EUA i el PP. Però la reunió només durarà una hora i mitja, el temps just abans que comenci el ple al Parlament. El repte del president és el mateix de les darreres setmanes, ara però, amb el cronòmetre en marxa: desbloquejar la paràlisi total entorn del finançament, ja que les negociacions bilaterals CiU-PSC encapçalades pel mateix president de la Generalitat no han donat resultat. CiU continua sostenint que no votarà un estatut que no inclogui el concert econòmic solidari, mentre que els socialistes han dit avui mateix que es planten, que ja han fet tot el possible per a l'acord i que no poden cedir més. Mentrestant, ERC ja ha donat el seu sí per divendres, una posició que ha indignat els convergents, que acusen els republicans de defensar el concert durant 23 anys, i ara, "posar-se la samarreta del PSOE". Però PSC i CiU coincideixen en una cosa: asseguren tenir la consciència tranquil·la amb la seva posició, apel·lant al bé del país.
La reunió de demà potser serà la darrera oportunitat dels partits per posar-se d'acord. En el resultat de la reunió hi confluiran molts factors: l'anomenat interès de país, el pes que s'atorgui al PSOE en tot el procés, l'estratègia de partit en vista a les properes eleccions, anticipades o no, i evidentment, l'interès més personal dels líders polítics, que en major o menor grau, s'hi juguen alguna cosa.
Si finalment divendres el text estatutari aconsegueix el suport de 2/3 dels diputats, el president de la Generalitat potser hauria de convocar immediatament una quarta cimera, per aconseguir la famosa "pinya" a Madrid de totes les forces catalanes, per si de cas, a les "espanyes" tinguessin la temptació d'esmicolar l'estatut. En aquesta cimera hi hauria un altre gran tema sobre la taula, tant o més pelut que el del finançament: què faria Catalunya si el Congrés espanyol retallés i desvirtués l'estatut? Per molt que ara ningú no en vulgui parlar i assegurin que la primera guerra a guanyar és a Catalunya, no es pot arribar a la capital espanyola sense un pla B potent: Els grups parlamentaris faran marxa enrere com a mostra de la dignitat nacional del país, esperaran que sigui el poble de Catalunya qui en referèndum rebutgi una manipulació de la seva voluntat, o pel contrari permetran que segueixi endavant per aprofitar "l'oportunitat històrica"?