L?expresident del govern espanyol, José María Aznar, va assistir ahir a la presentació del llibre sobre el liberal Raymond Aron i va deixar ben patent en el discurs que va precedir el de l?actual president del PP espanyol, la temença que a tothora té en ment: ?Tots sabem que Espanya s?enfronta en aquests moments a riscos molt greus. Ja és seriós i preocupant el fet d?haver desaparegut de l?esce L?expresident del govern espanyol, José María Aznar, va assistir ahir a la presentació del llibre sobre el liberal Raymond Aron i va deixar ben patent en el discurs que va precedir el de l?actual president del PP espanyol, la temença que a tothora té en ment: ?Tots sabem que Espanya s?enfronta en aquests moments a riscos molt greus. Ja és seriós i preocupant el fet d?haver desaparegut de l?escena internacional, amb tot el que això representa de pèrdua de prestigi i d?oportunitats?. I encara més, l?expresident espanyol assegura que el més greu és ?el risc real de fractura nacional, sense escoltar les veus alarmades de la gran majoria, ni l?evident desacord de l?opinió pública majoritària?. No sabem d?on li arriben les dades d?aquesta opinió pública majoritària, al senyor expresident. Tampoc perd l?oportunitat de fer referència a l?actual president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, titllant-lo de ?polític sense conviccions ni sentit de la responsabilitat?. Però ja deu ser normal, perquè ell no es considera ni socialista ni d?esquerra, sinó ?centrista, liberal i moderat?, a diferència del que deu ser l?actual president d?Espanya. Sembla mentida que tot li surti en un discurs de presentació del llibre d?un liberal i que, a més, faci tantes i tantes al?lusions a la seva passió per la llibertat, en contraposició al fenomen que, segons ell, s?està donant actualment a Catalunya. ?Aquesta setmana probablement es donin els passos decisius per a un canvi de règim, sense manament ni consentiment de ningú?. Nosaltres no sabem si no tenim el consentiment de ningú, però està clar que el seu segur que no. El més curiós de tot però, és que es refereixi tan explícitament al procés del nou Estatut de Catalunya sense citar-lo ni un sol cop. Això sí que té mèrit.
