El cronista dels moviments de la Brunete mediàtica espera de tot. Com a bon observador avançat disposa de casc, i està entrenat a esquivar les escomeses, a evitar els franctiradors i altres modalitats d'agressió mediàtica. El que no esperava però, és veure l'encara no-nat nou estatut convertit en un m El cronista dels moviments de la Brunete mediàtica espera de tot. Com a bon observador avançat disposa de casc, i està entrenat a esquivar les escomeses, a evitar els franctiradors i altres modalitats d'agressió mediàtica. El que no esperava però, és veure l'encara no-nat nou estatut convertit en un monstre, i al nostre president en Dr. Frankenstein de la mà i ploma audaç i sagaç del liberal model Pedro "el del Mundo". Publica el Sr. Director a la seva carta de diumenge El monstruo del Dr. Maragall, en què compara l'Estatut a una mena de golem presidencial i ens revela que el procés de l'Estatut ha consistit en què "se reúnen restos de cadáveres del mayor tamaño posible, se remiendan mal que bien y se les inocula el fluido de la vida". Vaja que al Parlament es veu que tenen una morgue, segons en Pedro J. Però també ens informa d'altres fets terribles i escabrosos, com que "ERC ha traido las piernas de las competencias excluyentes" i a "CiU le ha correspondido presentar un buen aparato digestivo en forma de financiación que consiste en comerse todos los tributos y evacuar los residuos de solidaridad". Però que els lectors no s'ho perdin, resulta que "si el nuevo Estatut es el monstruo de Maragall, Maragall es el monstruo de Zapatero".
Traduït: l'Estatut és un monstre i la Constitució persona, ja que el primer s'arrossega demanant caritat com els pidolaires incívics del Dr. Clos i el segon cobra la nòmina de funcionari a final de mes, amb triennis i bufandes. Segueixo traduint: qui s'atreveixi a discutir que part del sou del funcionari són discutibles és un monstre, i com a tal monstre una turba de funcionaris en legítim exercici de la defensa dels seus triennis pot linxar-lo, trinxar i cremar el laboratori. I acabo la traducció: que ningú confongui les turbes de funcionaris amb els tancs del Boadella, i que ningú es pensi que ha de guardar el degut respecte institucional al president, als parlamentaris i al poble català, que lliurement els escull i sanciona. Tot això es veu que per al senyor Pedro "el del Mundo" és una monstruositat.