Barcelona · En els darrers temps, el discurs de fons que ens arriba des de sectors progressistes el podríem sintetitzar així: No em sento ocupat o ofegat si no que, com no hi ha res a fer, decideixo imaginar que estic així per voluntat pròpia i quan m?obliguen a fer quelcom, o fins i tot a maltractar-me, dic que sí i sí per que vull, no per que m?ho manin. En aquest art de l?autoengany, qui realment és un me En els darrers temps, el discurs de fons que ens arriba des de sectors progressistes el podríem sintetitzar així: No em sento ocupat o ofegat si no que, com no hi ha res a fer, decideixo imaginar que estic així per voluntat pròpia i quan m?obliguen a fer quelcom, o fins i tot a maltractar-me, dic que sí i sí per que vull, no per que m?ho manin. En aquest art de l?autoengany, qui realment és un mestre és el diputat Iceta. Dir que el problema del finançament és el Sr. Mas i no la corrent imperant en el seu partit del senyor Ibarra, és senzillament cinisme polític. Tenir el finançament i l?estatut que Catalunya voldrà és tant fàcil, amb aquesta mentalitat ?Icetista?, com decidir que Catalunya vol allò que ens digui Madrid. s evident que Catalunya necessita dues grans forces, pel centre-dreta i pel centre-esquerra, que siguin capaces d?anvantpossar la dignitat nacional. Tal com fan el partit del senyor Iceta i el partit del Sr. Piqué quan els hi convé.