La justícia no és, ni de bon tros, igual de justa per a tothom. Per als catalanoparlants, la justícia gairebé mai no s’expressa en la seva llengua, condemnant-los així a ser ciutadans de segona categoria que, quan s’adrecen al poder judicial, ho fan en inferioritat de condicions respecte els castellanoparlants. Sortosament, col·lectius professi La justícia no és, ni de bon tros, igual de justa per a tothom. Per als catalanoparlants, la justícia gairebé mai no s’expressa en la seva llengua, condemnant-los així a ser ciutadans de segona categoria que, quan s’adrecen al poder judicial, ho fan en inferioritat de condicions respecte els castellanoparlants. Sortosament, col·lectius professionals s’interessen cada cop més per millorar la salut democràtica de la justícia del país. L'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, en col·laboració amb el Departament de Justícia, l'Ajuntament de Barcelona i Òmnium Cultural, organitza el 25 de novembre la II Jornada el Català a la Justícia. L’acte debatrà sobre els instruments per a la normalització lingüística i el nou marc legal que ha d’obrir el futur Estatut, i s'estructurarà en tres taules rodones: Què estan fent les institucions?, Què en pensa la societat civil? i El nou marc legal. La jornada comptarà amb la presència d’Alfonso López Tena, vocal del Consejo General del Poder Judicial, Juan Antonio Xiol, president de la Sala Primera del Tribunal Suprem, Jordi Vilà i Vilà, de la Comissió de la Llengua del Consell de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Catalunya, i Josep M. Vallès, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.
L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia es va constituir el 18 de desembre de 2003, promoguda per advocats, procuradors, professors universitaris, magistrats, jutges i funcionaris de l’administració de justícia que denuncien “la situació de marginació de la nostra llengua en l’àmbit de l’administració de justícia i jurídic en general”.
