De totes les àrees de govern que el Pacte del Tinell va assignar a ERC, n?hi ha una que Ernest Maragall mai no ha paït que no estigui sota la seva òrbita: l?àrea de la Societat de la Informació i, especialment, el poderós Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTITI). Durant les negociacions inicials, quan es va formar el Govern, Ernest Maragall ja va maniobrar per adscriure a De totes les àrees de govern que el Pacte del Tinell va assignar a ERC, n?hi ha una que Ernest Maragall mai no ha paït que no estigui sota la seva òrbita: l?àrea de la Societat de la Informació i, especialment, el poderós Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTITI). Durant les negociacions inicials, quan es va formar el Govern, Ernest Maragall ja va maniobrar per adscriure a Presidència l?Administració Oberta de Catalunya i el CTITI. Una filtració d?aquestes intencions a El País va provocar la convocatòria urgent d?una reunió entre Montilla, Ernest Maragall, Puigcercós i Xavier Vendrell, on l?operació va quedar aturada. Ara, amb la insòlita crisi de Govern d?aquests dies, Maragall ha tornat a la càrrega. Carles Solà no és el conseller d?ERC més odiat pels socialistes (aquest és Joan Carretero, que té l?atreviment de regir Governació com ho farien els socialistes, és a dir afavorint els ajuntaments d?ERC). Solà tampoc no és el conseller d?ERC que els socialistes consideren de perfil més baix (aquesta és probablement Anna Simó, que no ha aconseguit aglutinar un bon equip directiu a Benestar). Per què, doncs, el primer objectiu dels Maragall, d?entre les conselleries d?ERC, ha estat el DURSI? No pas per la política universitària ?que el PSC ja controla prou des de les pròpies universitats- sinó per la desitjada Societat de la Informació. No ha de sorprendre que el CTITI sigui l?objecte del desig de l?establishment socialista, perquè és l?instrument decisiu del Govern en un dels sectors amb majors implicacions polítiques i econòmiques. Del CTITI depenen decisions que afecten notablement empreses com Tradia, Telefònica, Indra, France Telecom (sòcia del CTITI a Al-pi), Deustche Telecom, IBM, etc.. Aquests darrers mesos, per exemple, T-Systems (filial de Deustche Telecom) i Gedas (filial de Volkswagen) han competit durament pel milionari contracte informàtic de la Generalitat. El concurs d?aquest contracte l?ha gestionat el CTITI ?marcat molt de prop per Presidència- i, finalment, no sense alguna polèmica, la setmana passada es va adjudicar a T-Systems, la mateixa empresa a qui el Govern de CiU havia adjudicat aquest contracte. Oriol Ferran, secretari general de la Societat de la Informació, és un professional molt vàlid però probablement no té el perfil més adient per a aquest càrrec. En canvi, el director del CTITI, Jordi Bosch, malgrat la seva joventut i la seva escassa experiència, s?ha guanyat en poc temps el respecte del sector. Bosch ha endegat projectes com la creació de l?Ens Gestor d?Infraestructures o el desplegament d?una xarxa pròpia de fibra òptica, que representarà una inversió milionària i incidirà en un mercat que fins ara ha dominat tranquil.lament Telefònica. Ernest Maragall, a través del seu ajudant Garcia Bragado, supervisa estretament cada pas que fa Jordi Bosch, però no controla aquest procés com voldria. La política de les TIC és estratègica per al país i no ha de ser, per tant, dissenyada en exclusiva per un departament sinó que ha de ser una política de Govern. Ningú no nega a la Presidència de la Generalitat la potestat de marcar directrius en aquest àmbit. Però el que no es pot admetre és que es vulgui considerar una anomalia el fet que un sector estratègic sigui gestionat des del Govern per una conselleria que no estigui en mans del PSC. Nosaltres, si fòssim d?ERC, només cediria el DURSI i el CTITI a canvi de PTOP i GISA. Però em sembla que no picarien.
